Adeu a João Gilberto, pare de la 'bossa nova'
El compositor brasiler va traslladar el ritme al món amb àlbums com 'Chega de saudade'
3 min.
Barcelona
Se'n va un dels grans: João
Gilberto. Un autèntic mite de la música moderna, una icona per al
Brasil, un cantant i guitarrista que amb la seva veu característica va
marcar tota una època. Arruïnat i malalt, el seu final ha estat trist, a
la seva casa de Rio de Janeiro. Endeutat i amb problemes familiars -mai
va ser una persona fàcil-, així és com ha acabat els seus dies, amb 88
anys, aquest mite que va revolucionar la música brasilera, el més
perfeccionista i admirat membre de la 'bossa nova'.
João
Gilberto es considera el pare biològic de la 'bossa nova', un ritme que
exportaria arreu del món i que es convertiria en emblema nacional. El
1958, el tema 'Chega de saudade' i el seu disc homònim van donar per
inaugurat un gènere que sorgia de la samba, d'una destil·lació del seu
ritme de percussió que podia ser tocat només amb una guitarra. Ell
l'havia après a tocar de forma autodidacta, però va ser justament el seu
estil amb aquest instrument i la seva veu a baix volum el que li van
valer l'èxit. La música de la cançó va ser composta pel seu
col·laborador Tom Jobim i la lletra per Vinicius de Moraes, però ell la
va popularitzar. Tot el disc és el pilar fundacional de la 'bossa nova':
hi va reinterpretar sambes i cançons populars dels anys 30 però amb
nous arranjaments. Dins del disc s'hi incloïa 'Garota de Ipanema',
interpretada per la seva primera dona, Astrud Gilberto, la cançó que
donaria més fama al gènere.
Procedent de Juzaeiro, a
l'estat de Bahía, el cantant i guitarrista va traslladar la 'bossa nova'
al món amb els seus àlbums, el citat 'Chega de saudade' (1959), 'O
amor, o sorriso e a flor' (1960) i 'João Gilberto' (1961), entre
d'altres. Va ser ell qui va consolidar el gènere als anys 60, va obrir
la música brasilera al món, i va ser mestre i referent de músics de la
talla de Caetano Veloso, Gilberto Gil i Chico Buarque, inspirats per
aquell 'Chega de saudade'. Va influir "tota una generació d'arregladors,
guitarristes, músics i cantants", havia dit Tom Jobim. Els músics de
jazz nord-americans, com Stan Getz, també van adoptar aquell estil: el
disc 'Getz/Gilberto' (1963) és un dels discos de jazz més venuts de la
història. Amb Brasil com a punt de partida, va gravar als Estats Units
'Amoroso' amb la discogràfica Warner Music als anys 70, va fer gires per
Europa i va ser aplaudit arreu del món. Es va establir a Nova York fins
el 1979, quan va tornar al Brasil. Actuava poc, però cada concert al
Brasil era un esdeveniment (a Barcelona havia d'actuar el 2009 i es va
aplaçar el concert). Pujava a l'escenari sol, amb vestit i corbata,
tamboret i guitarra.
Gilberto deixa un llegat
estimat, popular i musicalment molt influent. És un d'aquells artistes
singulars que marquen època, al seu país i arreu. Després d'una carrera
esplendorosa, la icona brasilera es va apagar en els últims anys. El
músic acumulava problemes familiars i deutes, i al 2018 es va veure
obligat a abandonar el seu apartament al barri de Leblon, al sud de Río
de Janeiro. Fa tot just un any Gilberto va guanyar una disputa judicial
contra la discogràfica Universal Music. El tribunal de Rio de Janeiro va
emetre una sentència que va ordenar a Universal que tornés al
compositor els 'royalties' per la venda de discos que li devien des del
1964.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada