Articles del Víctor
05-09.07.19
A
CORRECUITA.
(2-A).
“Quan
l'independentisme, es va fotre un tret al cor”,
o al cap!.
De
debò que no sé que ho fa, l'òptima calor, sumat a la xafogor, més
les tempestes, les pedregades, els tres o quatre “el plou i fa
sol”, i acabant amb la baixada radical de la temperatura, etc. De
tot això, que estem vivim aquests llargs dies d'onades de calor, i
que científicament, diuen que provoquen a les persones molts signes
i símptomes, com aquest: mal
humor, apatia, cansament, efectes negatius a la conducta, poca
atenció, caràcter impulsiu, impaciència, confusió, irritabilitat,
marejos, alteració del ritme cardíac,
entre altres. Que constí que no és un article sobre el CC.
Sabia
que tot això a les persones ens afecta directament al magí i
succedanis. I ens passa coses, d'allò més típic, com sí “Ens
hem vegut l'enteniment”,
però en aquest cas, que és tema polític, apujarem dos o tres
llistons d'un “ “tret
al peu”,
i no
amics, no m'he pas equivocat, amb aquest títol, i no volia dir:
“Quan
l'independentisme, es va fotre un tret al peu”,
ho volia dir així clarament, perquè “sembla
que ens begut l'enteniment”.
Quan
semblava que la unió independentista,
era una cosa ferma i que tothom anava a la una, - i ja sabem que els
personalismes, els egos, i les ganes de sortir a la foto, (encara que
sigui la de la vergonya), moltes vegades prima per damunt del bé
comú, i en el cas del Procés independentista, ho fa per damunt de
la història -, sabem que arreu del món i de la història, les
unanimitats polítiques, ideològiques, programàtiques i amicals,
sempre han anat per barris, per molt fortes que siguin, i si no
recordem la història d'en Jefferson i Adams, signa'ns de la
declaració d'Independència d'EUA., i primers Presidents. I molt més
encara, quan estem atacats per
“Terra, Mar, Aire, Clavegueres, Exèrcits de Jutges, Tribunals,
Fiscal,etc., sense deixar els esperits de Franco, Felip V, i tots els
altres, etc. Però
el que és més trist que tot plegat,- i ja sembla que forma part del
paisatge-, és que tenim una munió de Presos Polítics i altres
exiliats, i per la pinta que fa ho tindrem per molts anys. Segurament
això ha arribat al límit, quan ERC.,- que teòricament són els
guanyadors de les darreres eleccions-, i no pogués tenir-tindre la
paella pel mànec de l'entitat catalana amb més poder, - i sobretot
amb més diners de Catalunya, després de Generalitat...I molt més,
després de perdre l'Ajuntament de Barcelona. Però cal dir que són
ambdós, JxCat o ERC, que “tanto monta, monta tanto”, i s'han
venut les respectives animés als diables corresponents, i cadascú
s'ha decantat per algú del Club del 155, i ara tots a plorar- i no
els hi cau la cara de vergonya-, i potser els hi caldrà dir una cosa
semblant, al
que diuen que li digué la sultana Aixa (???.), mare del darrer rei
islàmic de Granada, Boabdil,
després de l'entrega de les claus de l'Alhambra,i li ventà la
tremenda frase:
“Llora
como mujer lo que no supiste defender como hombre”.
I
la gent, ja es comença a emprenyar, i amb raó.
I
a més avui (7 de juny) ens arriba la notícia de les protestes
veïnals, més la pressió de les entitats independentistes que va
aconseguir a JxCat a pactar amb ERC i no amb el PSC al Pallars
Jussà,- un pacte que semblava descartat. Sí que es va trencar el
pacte fet amb el PSC
per a governar el consell
comarcal del Pallars Jussà
i teixir un acord amb ERC.
Campanya promoguda per l’ANC,
el CDR
i Advocats
per la Democràcia,
i la mediació d’Òmnium
Pallars, va servir per fer reconsiderar JxCat i reprendre les
negociacions trencades. Manca fer demà, la constitució del consell
comarcal, on JxCat i ERC, diuen, votaran junts el president de
l’ens. Els de
l’ANC., digueren: “No
va ser suau, la veritat, però ens n’hem sortit”.
Tot va començar des
de grups de WhatsApp, però la campanya no es quedà a les xarxes, el
4 de juliol aparegueren per tot Tremp cadires abandonades, on hi
deia “es ven”
critican el pacte amb el PSC,
i més quan a la
legislatura anterior ERC i JxCat governaren junts el consell
comarcal, com que ara les dues forces independentistes tornaven a
sumar, pactarien de nou, però no fou aìxí, i JxCat van començar a
negociar amb el PSC. És llavors quan la pressió popular es va
activar. Cosa que es tindria de fer arreu.
Un
final que no hagués volgut escriure.
Que
no sigui que de tant manipular-lo (el PROCÉS) barroerament, hem
trencat el nostre gerro xinès, - No aquell dels milers de còpies,
amb l'estelada impresa, que han arribat amb contenidors-, sinó el de
la Dinastia Ming, que tanta estimació l'hi teníem.
I
per finalitzar, ja ho diuen que els sistemes polítics, sempre és
dinamiten des de dins, i en aquest cas, després de tanta comèdia i
patiments, per arribar “a dormir amb l'enèmic, i sobretot els dels
155”, - que el somriure del Nètol, durarà tota l'eternitat -, i
el més trist és que s'ha jugat amb l'alegria i la bona fe de la
gent.
I
no, tot és, portar un llaç groc, l'estelada, samarretes, anar als
11S, organitzar manis, i etc.
Guardeu-vos
de la calor, dels pactes amb el diable i amb el 155.
Darrera
Hora: “Per
adobar-ho, no fa gaire, d'aquest dimarts de gràcia, 8 de juny.
Agents de la Guàrdia Civil han entrat a la Generalitat, - com a la
casa del metge-, al Gabinet Jurídic Central, demanant documentació
de l’1-O. Repetint l'acció de la jutgessa del jutjat d’Instrucció
13 de Barcelona, Alejandra
Gil,
quan
la setmana passada ordenà escorcollar els departaments d’Afers
Estrangers, Treball i Presidència, Intervenció General, i el
Gabinet Jurídic Central”,
i tan amples.
Víctor Lluelles i Cardona
Un plànol de la Sagrada Família. | George Harding
