Vuit obres per a entendre la figura de Lluís Llach
L'Arts Santa Mònica de Barcelona presenta 'Com un arbre nu', una
exposició d'homenatge al cantautor que compta amb la recreació d'una de
les seves actuacions a través de la realitat virtual
Fotografia: Jordi Play
L’Arts Santa Mònica de Barcelona presenta una mostra d’homenatge a Lluís Llach que repassa la seva trajectòria de manera innovadora. L’exposició Com un arbre nu
esdevé un viatge multisensorial a través de les cançons de l’artista,
sota una mirada musical i també personal. Els objectes que formen part
de les seves cançons, així com les tècniques audiovisuals pioneres,
cobren especial importància en aquesta experiència, que genera una
atmosfera teatral tot jugant amb el so, la llum i la posada en escena.
La mostra, que es podrà visitar fins al 26 d’abril, és comissariada pel director de cinema i guionista Lluís Danés, que ha dirigit documentaris sobre l’artista com ara Llach a París, Llach: La revolta permanent i Lluís Llach a Verges. L’exposició, coorganitzada per la Generalitat de Catalunya i el Grup Enderrock,
també ha programat activitats paral·leles, com ara la projecció de
documentaris i films sobre el cantant i també dels seus concerts més
importants. A més, es faran recitals acústics amb versions d’algunes de
les seves cançons, presentacions, visites guiades i conferències sobre
els aspectes menys coneguts de l’artista. La mostra s’ha dividit en vuit
àmbits, cadascun d’ells relacionat amb un títol del repertori de Llach,
sigui una cançó, el nom d’un àlbum o un vers.
Jo hi sóc si tu vols ser-hi
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi, no tinc altra veritat, ni enganys ni cap gran misteri, si tu hi vas, també hi vaig.
El primer apartat de l’exposició està dedicat a l’obra de Llach en el
sentit estricte del terme. Els visitants poden trobar la seva
discografia completa amb SGs, EPs, LPs i CDs, amb vint-i-cinc àlbums
d’estudi, sis directes i tres bandes sonores. També s’han ressenyat les
cançons inèdites que no formen part de la seva discografia oficial.
Amor particular
Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto, que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes
Aquest apartat està dedicat al públic de l’artista, als qui l’han
acompanyat durant dècades escoltant-lo, sempre conscient de la dimensió
política dels seus concerts. Amb cinc columnes publicitàries se
simbolitzen les diferents dècades de la trajectòria de Llach i l’últim
està dedicat al públic dels concerts internacionals. També es projecten
els directes més emblemàtics i entrevistes realitzades al públic com a
protagonista. Fotografia: Jordi Play
Alè
De tants ahirs que s’esllavissen guardo regals que ni esperava petxines plenes de bells tresors, dolors que em fan mestratge.
Aquest espai és un far en què hi sona una banda sonora amb fragments
de les seves cançons més icòniques. És en aquest punt on entren en joc
els objectes, que s’il·luminen a mesura que van sonant les cançons. Un
repertori que acaba amb Laura, en homenatge a la guitarrista i amiga de Llach Laura Almerich, la seva gran companya musical durant dècades, que va morir al juny. Fotografia: Jordi Play
L’Estaca
Si estirem tots ella caurà I molt de temps no pot durar, Segur que tomba, tomba, tomba, Ben corcada deu ser ja.
‘L’avi Siset em parlava de bon matí al portal’, diu ‘L’Estaca’, que
ha esdevingut una de les cançons més importants de la història de la
música al país. La mostra recrea, en aquest espai, un portal com el de
la cançó amb una fotografia de l’avi Siset. La cançó, que s’ha cantat
arreu del món nombroses vegades com a himne contra l’opressió, té moltes
versions diferents, i se n’han seleccionat trenta. Una tria que
evidencia allò que el mateix artista sempre diu i que es fa evident en
moltes mobilitzacions i concerts: que ‘L’Estaca’ ja és del poble.
El cafè antic
Al Cafè Antic el fum s’emporta temors i angoixes nit enllà mentre amb el ritme de les converses roden les boles del billar.
Aquesta part de la mostra se centra en la influència del poeta i gran amic de Llach Miquel Martí i Pol en la seva obra, especialment en la creació de projectes com Un pont de mar blava, Germanies o Món-Porrera. Llach
i Martí i Pol van conviure, entre més, a Porrera, on hi ha el Cafè
Antic. A la mostra, aquest cafè acull els altres vuit autors a qui
l’artista ha posat música amb les seves fotografies i poemes emmarcats a
les parets: Màrius Torres, Pere Quart, Joan Fuster, Josep Maria
de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Konstandinos Kavafis, Josep Maria
Andreu i Federico García Lorca. ‘Martí i Pol
va ser molt generós amb mi, però també m’agrada dir que en general tots
els poetes van ser molt generosos amb els músics i cantants de la Nova
Cançó’, va dir el cantautor sobre la relació entre la seva obra i la poesia. Fotografia: Jordi Play
Viatge a Itaca
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences.
Aquest espai, protagonitzat per una de les seves cançons més
icòniques, està dedicat als qui han ajudat l’artista en el seu
creixement personal i musical, i també en la seva dimensió política.
Algunes d’aquestes persones són la vocalista, saxofonista i trompetista Mahalia Jackson, el músic Manel Camp, la intel·lectual Maria Aurèlia Capmany, l’escriptor Josep Maria Espinàs, el militant anarquista Salvador Puig Antich o la mestra de música Montserrat Puigdemont, tieta de Carles Puigdemont.
Seguint l’al·legoria del viatge, cada maleta representa un dels seus
referents vitals i artístics, les persones que han influït en la seva
vida i obra. Fotografia: Jordi Play
Rar
Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries. Campanades a morts
Aquest apartat, que duu el nom d’un àlbum, i no d’una cançó, va més
enllà de la vessant del Llach cantautor per a explorar la seva part més
multifacètica: el cantant líric, el Llach director de la passió de
Verges, el Llach escriptor, polític, vinyater, el Llach compositor
d’espectacles de teatre i dansa i de films… De fet, l’artista ha
impulsat nombrosos projectes durant la seva carrera més enllà de la
música. La novel·la Memòria d’uns ulls pintats, la seva tasca
solidària al Senegal, la fundació del celler Vall Llach o la seva
implicació en política com a diputat de Junts pel Sí en són alguns
exemples.
Com dibuix fet al vent
Com un arbre nu, com dibuix fet al vent, com un arbre nu, jo, l’ocell.
Aquest apartat, titulat amb un dels versos de la cançó Com un arbre nu,
és el principal atractiu de la mostra, perquè Lluís Llach hi és
present. Ho fa a través de la realitat virtual i la tecnologia 3D, que
aconsegueixen un efecte molt similar a veure’l actuar en carn i ossos.
Mitjançant unes ulleres de realitat virtual, els visitants s’endinsen en
una antiga biblioteca on se sent aquesta cançó interpretada per
l’artista. La sala, el piano i el mateix cantant es poden veure des de
totes les perspectives. Aquesta recreació s’ha fet amb una tecnologia
puntera a Europa, desenvolupada per l’empresa catalana Labsid.
Desenes de càmeres van escanejar el cos del cantant per posteriorment
aconseguir un acabat realista a través de l’ordinador. És la primera
vegada que es recrea la interpretació d’un músic del país amb realitat
virtual, ja que aquesta tecnologia en concret només s’havia fet servir
fins ara per a recrear Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan.
Tradicionalment, posar el tió a casa era un símbol de veneració
El Tió és una tradició catalana que es manté a moltes llars. FOTO: Anna Bassa
per Redacció
Immersos en preparar les festes de Nadal, hi ha elements que formen part de la tradiciócatalana que no poden quedar fora de les llars per fer que la festa llueixi completament. Una d'aquestes tradicions és l'entranyable Tió de Nadal. I és que, quan arriba la nit de Nadal, poques són les llars que no mantenen la tradició de fer cagar el Tió.
Després de dies a casa, ban tapat amb una manta, i alimentant-lo
degudament, el 24 de desembre a la nit arriba el moment que fa les
delícies dels més petits de casa que, pal amb mà, canten i colpegen el
tronc per aconseguir els seus regals.
Una tradició que té una llarga història al seu
darrere, i que, per conèixer-la, hem de retrocedir uns quants segles. La
idea va sorgir de la voluntat de garantir que la natura no perdés la seva fertilitat durant els mesos d'hivern. Un savi va voler rendir un homenatge a la natura en el moment en què, amb el solstici d'hivern, aquesta quedava adormida.
Així, posar el tió a casa era un símbol de veneració,
i ell com a retorn, escalfava la llar. Per això se l'atiava amb un
bastó, per mantenir el seu caliu. Amb els anys, aquest retorn es va
substituir per llaminadures, símbol de l'abundància promesa després de l'hivern.
En l'actualitat, el Tió arriba a les llars uns dies abans de Nadal, normalment per SantaLlúcia
(13 de desembre), i es guarneix posant-li cara, potes i barretina. Mai
no hi falta la manta per cobrir-lo i protegir-lo del fred, i cada dia
cal donar-li menjar.
I així s'està a la llar fins al 24 de desembre a la nit, o el 25 a
migdia, quan, tapat amb la manta, els més petits (i també els adults)
l'atien amb un bastó mentre canten la seva cançó. En acabar, i aixecar
la manta, apareix la recompensa. Dolços i regals per tots els que l'han
cuidat!
Aquí teniu la cançó per poder cantar-la mentre feu cagar el Tió!
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de desembre de 2019
1 minut
Marie Fredriksson, la vocalista del grup musical Roxette, ha mort als 61 anys, segons informa el diari suec Expressen, que recull un comunicat que ha publicat la família de l'artista.
"Amb gran tristesa hem d'anunciar que una de les nostres més grans
artistes ha mort", diu el comunicat, que apunta que Marie Fredriksson va
morir el matí del 9 de desembre per complicacions derivades "de la seva
antiga malaltia".
Feia anys que la cantant lluitava contra un tumor cerebral que li va ser diagnosticat el 2002.
Roxette va ser fundada el 1986 i és una de les bandes sueques de més èxit internacional. El grup ha venut més de 75 milions de discos a tot el món i va encapçalar la llista de Billboard dels Estats Units quatre vegades.
A més de Roxette, Marie Fredriksson va desenvolupar una carrera en solitari des de principis de la dècada de 1980.
S'esgota el caganer de Rosalía a la Fira de Santa Llúcia
El doble concert de la cantant a
Barcelona ha disparat les vendes i es preveu que hi hagi més existències
"a partir de demà dimarts o dimecres"
El prestatge de caganers amb el lloc destinat a Rosalía sense cap figureta | ACN
per ACN
El caganer de Rosalía s'ha esgotat a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona en poc més d'una setmana.
El doble concert de la cantant de Sant Esteve Sesrovires al Palau Sant
Jordi ha disparat les vendes i ha acabat amb l'existència de les seves
figuretes. "Al final fem moltes novetats i sempre alguna d'elles
despunta. Crèiem que serien els personatges de la sèrie la Casa de
Papel, però ha estat Rosalía", ha assegurat Sergi Alós, responsable de
l'empresa Caganer.com. "Que els fans no s'espantin. Hi haurà més
caganers de Rosalía a partir de demà dimarts o dimecres a tot estirar",
ha continuat Alós. "Estem treballant per tornar a la càrrega i poder
tornar-la a servir", ha puntualitzat el responsable de Caganer.com.
Enguany, a banda de l'èxit de Rosalía, les figures amb més demanda són
els personatges de la 'Casa de Papel', Frida Kahlo i l'activista Greta
Thunberg.
12.12.2019 21:30
