El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de desembre de 2019
1 minut
Marie Fredriksson, la vocalista del grup musical Roxette, ha mort als 61 anys, segons informa el diari suec Expressen, que recull un comunicat que ha publicat la família de l'artista.
"Amb gran tristesa hem d'anunciar que una de les nostres més grans
artistes ha mort", diu el comunicat, que apunta que Marie Fredriksson va
morir el matí del 9 de desembre per complicacions derivades "de la seva
antiga malaltia".
Feia anys que la cantant lluitava contra un tumor cerebral que li va ser diagnosticat el 2002.
Roxette va ser fundada el 1986 i és una de les bandes sueques de més èxit internacional. El grup ha venut més de 75 milions de discos a tot el món i va encapçalar la llista de Billboard dels Estats Units quatre vegades.
A més de Roxette, Marie Fredriksson va desenvolupar una carrera en solitari des de principis de la dècada de 1980.
S'esgota el caganer de Rosalía a la Fira de Santa Llúcia
El doble concert de la cantant a
Barcelona ha disparat les vendes i es preveu que hi hagi més existències
"a partir de demà dimarts o dimecres"
El prestatge de caganers amb el lloc destinat a Rosalía sense cap figureta | ACN
per ACN
El caganer de Rosalía s'ha esgotat a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona en poc més d'una setmana.
El doble concert de la cantant de Sant Esteve Sesrovires al Palau Sant
Jordi ha disparat les vendes i ha acabat amb l'existència de les seves
figuretes. "Al final fem moltes novetats i sempre alguna d'elles
despunta. Crèiem que serien els personatges de la sèrie la Casa de
Papel, però ha estat Rosalía", ha assegurat Sergi Alós, responsable de
l'empresa Caganer.com. "Que els fans no s'espantin. Hi haurà més
caganers de Rosalía a partir de demà dimarts o dimecres a tot estirar",
ha continuat Alós. "Estem treballant per tornar a la càrrega i poder
tornar-la a servir", ha puntualitzat el responsable de Caganer.com.
Enguany, a banda de l'èxit de Rosalía, les figures amb més demanda són
els personatges de la 'Casa de Papel', Frida Kahlo i l'activista Greta
Thunberg.
Paul McCartney actuarà a l'Estadi Olímpic de Barcelona el 17 de juny
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 28 de novembre de 2019
1 minut
Paul McCartney tornarà a Barcelona en el marc de la
gira 'Freshen up'. El cantant i compositor britànic actuarà a l'Estadi
Olímpic de Barcelona el 17 de juny de l'any que ve en la que serà
l'única parada a tot l'Estat.
L'anunci arriba després que McCartney hagi estat confirmat com a cap
de cartell del 50è aniversari del festival de Glastonbury. L'exmembre
dels Beatles va actuar per última vegada a la capital catalana fa quatre
anys i en fa quasi 30 que hi va tocar per primera vegada.
Les entrades es posaran a la venda el 4 de desembre a
les 10 h del matí i, des de dos dies abans, s'habilitarà la prevenda a
partir de les 12 h del migdia des del web de Live Nation, Ticketmaster i
El Corte Inglés.
'Sota el firmament': les versions de Salvat-Papasseit del segle XXI
Gustau Nerín Foto: Àlex Carmona
Barcelona. Dissabte, 23 de novembre de 2019
3 minuts
Àlex Carmona, 'Sota el firmament. A Salvat Papasseit'. Ed. Viena, CD + llibre de 128 p., 19 €.
Joan Salvat Papasseit (1894-1924) va ser un dels
poetes favorits dels cantautors de la Nova Cançó. Les seves poesies van
ser musicades per Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor,
Guillermina Motta, Ramon Muntaner... Ara, el fotògraf Àlex Carmona
ha volgut demostrar que les lletres del poeta mort prematurament es
mantenen joves. Ha engrescat els millors cantants catalans del moment i
els ha involucrat en un llibre-disc col·lectiu, Sota el firmament. A Salvat Papasseit (ed.
Viena). Seixanta músics han participat en la gravació de 17 cançons per
aquest àlbum, que recull noves versions dels poemes més clàssic del
poeta. Entre els intèrprets hi ha Gossos, Aspencat, Blaumut, Sabor de Gràcia... I l'Alguer Miquel i el Sergi Miquel de Txarango
(els únics que fan doblet, i que obren i tanquen l'àlbum). El llibre,
acuradament editat i amb il·lustracions de Tània Lupe, inclou nombroses
fotografies de Carmona.
Cesk Freixas & Clàudia "Key Day": Divisa.
El més sentit i el menys
A l'àlbum s'inclouen alguns dels temes més clàssics del poeta, fins i tot alguns que ja havien estat musicats prèviament, com La meva amiga com un vaixell blanc, La casa que vull o Res no és mesquí.
Ara bé, l'àlbum pretén recopilar versions completament diferents de les
que ens havien ofert fins ara. Els valencians Aspencat ens fan una
versió molt electrònica i tremendament aconseguida de Pesombre. Els acordionistes Carles Belda i Joan Garriga ofereixen una versió molt aconseguida del Nocturn per a acordió. Venedor d'amor pren aires de rumba amb Sabor de Gràcia. Mester d'amor, un tema molt tendre, és interpretat per Gemma Humet & XY. Una peça combatiu com Divisa va a càrrec de Cesk Freixa, amb Clàudia "Key Day". I el poema Marxa nupcial, centrat en el personatge d'un clown, és interpretat per Miquel Coll, amb la companyia, naturalment, de Tortell Poltrona.
Alguer Miquel i Sergi Carbonell (de Txarango), tot interpretant Salvat-Papasseit. Foto: Àlex Carmona.
17 temes actualitzats d'un poeta
Albert Miquel & Sergi Carbonell (Txarango): Notes autobiogràfiques
Cesk Freixas & Clàudia "Key Day": Divisa
Gossos: Si jo fos pescador
Mireia Vives & Borja Penalba: El desig i el convit
Tortell Poltrona & Miquel Coll: Marxa nupcial
Aspencat: Pesombre
Elena Gadell & Toni Xuclà: La meva amiga com un vaixell blanc
Joan Garriga & Carles Belda: Nocturn per a acordió
Gemma Humet & XY: Mester d'amor
Luisillo Kalandraka & Sussana Sureda: Si anessis lluny
Èric Vinaixa: Dona'm la mà
Salva Rancero: La casa que vull
Cris Juanico & Pemi Fortuny & Clara Gorrias: Minvant
Blaumut: Res no és mesquí
Pol Fuentes & Suu: Passeig
Sabor de Gràcia: Venedor d'amor
Alguer Miquel & Sergi Carbonell (Txarango): Perquè has vingut
Monument a Joan Salvat-Papasseit, de Robert Krier, al Moll de la Fusta. Foto: Enfo, CC 3.0.
Un segle després, Salvat-Papasseit reviscola
Als 95 anys de la mort del poeta surrealista, queda ben clar que la
seva obra és ben viva. Trenta músics dels Països Catalans s'han
involucrat en aquest projecte que demostra que Salvat-Papasseit encara
arriba als cors. Com a recopilatori de versions, aquest és un àlbum molt
divers, amb estils ben diferents (sense arribar, gairebé mai, als sons
més trencadors de la música urbana). En alguns casos, la modernització
musical és completa. En d'altres, malgrat tot, sembla que els textos del
revolucionari Salvat-Papasseit, de fa més d'un segle, eren més moderns i
esbojarrats que les versions que se'n fan actualment. Un llibre disc
que ajuda a recuperar un poeta mític i que ens posa en evidència la seva
vigència. Sota el firmament és, indubtablement, el Salvat-Papasseit musical del segle XXI.
Foto de portada: Aspencat interpretant Salvat-Papasseit. Foto: Àlex Carmona.
El Nacional Foto: Wikimèdia
Barcelona. Dissabte, 23 de novembre de 2019
2 minuts
Asunción Balaguer, degana de les actrius espanyoles, ha mort avui a
Cercedilla (Madrid) als 94 anys, segons han informat fonts de la AISGE
(Artistes i Intèrprets Societat de Gestió), entitat de la qual l'artista
era la sòcia número 3.
Vídua de l'actor Paco Rabal, mare del director de cinema Benito Rabal i
l'artista Teresa Rabal, així com àvia del també actor Liberto Rabal,
l'actriu, nascuda a Manresa (Bages), va ser condecorada en 2012 amb un
premi Max de teatre i la Creu de Sant Jordi el 2013, entre altres
reconeixements.
Un dels seus últims papers va ser a 'Polseres vermelles', i al
documental 'Una mujer sin sombra', estrenat el 2013, en què feia balanç
de la seva vida.
Balaguer, que havia complert 94 anys el 8 de novembre, va ser
ingressada fa una setmana després de patir un ictus al seu domicili de
Alpedrete, el municipi on va fixar la seva residència a principis dels
anys vuitanta en companyia del seu marit.
El seu cos serà vetllat al tanatori de Collado Villalba i, després de la
incineració, els seus fills, Benito i Teresa Rabal, traslladaran les
cendres a Águilas (Múrcia), on descansen des de 2001 les del
protagonista de "Los santos inocentes".
Nascuda a Manresa
Nascuda el 8 de novembre de 1925 a Manresa en el si d'una família
burgesa, l'actriu va pujar per primera vegada a un escenari amb tretze
anys, en plena Guerra Civil, en una funció de Santa Teresa de Jesús a
càrrec de l'Institut de Teatre.
Ja a Madrid, va conèixer Francisco Rabal quan aquest es va incorporar a la companyia Lope de Vega.
Durant el més de mig segle que va durar el seu matrimoni amb l'actor,
Balaguer va relegar en part la seva faceta interpretativa, però quan es
va quedar vídua als 75 anys va reprendre la vida artística amb totes les
conseqüències i va escriure les seves millors pàgines com a actriu.
Entre 2010 i 2013 va obtenir quatre premis consecutius de la Unió
d'Actors; el 2012, la revista Teleprograma va distingir tota una vida de
dedicació a l'ofici amb el TP d'Or i el 2013 recolliria el premi Max a
l'actriu de repartiment pel musical "Follies", en el qual va cantar i va
ballar en les millors escenes.
El primer d'ells, recorda la Fundació AISGE, va ser precisament el Premi
Actua, que concedeix la institució i que li va atorgar el 2010 per la
seva perllongada i fructífera trajectòria.
Moments abans d'aixecar aquest trofeu, Balaguer confessava amb gràcia el
motiu del seu salt a la interpretació: "m'avorria la meva vida. No
m'agradava sent jo mateixa i desitjava fer d'altres persones. Aquesta és
la feina més bonica, entre altres coses, perquè no t'avorreix. Si
tornés a néixer, tornaria a ser actriu. I m'agradaria tenir una altra
vida, eh? ".
S’ha mort l’actor de doblatge Arseni Corsellas als 86 anys
Havia posat veu a intèrprets com Sean Connery, Antohny Hopkins,
Jack Nicholson i Kirk Douglas i era J.R.Ewing a la versió catalana de
'Dallas'
Corsellas amb Woody Allen el 2007
L’actor de doblatge Arseni Corsellas
s’ha mort a 86 anys, segons que ha confirmat el Sindicat d’Artistes de
Doblatge de Madrid en una piulada a Twitter. Nascut a Figueres el 1933,
ha posat la veu en castellà i català a actors de renom com ara Jack Nicholson, Kirk Douglas, Sean Connery, Burt Lancaaster, Rock Hudson, Richard Burton o Nick Nole, entre més, en desenes de films i espots publicitaris d’ençà dels seixanta.
És especialment recordat pel doblatge de Larry Hagman com a J.R.
Ewing a la versió catalana de la sèrie ‘Dallas’ emesa per TV3. Entre més
distincions, destaca el Faristol d’Or, que li va lliurar Alfredo Landa.