El Nacional

Música

'Sota el firmament': les versions de Salvat-Papasseit del segle XXI

Gustau Nerín
Foto: Àlex Carmona
Barcelona. Dissabte, 23 de novembre de 2019
3 minuts

Àlex Carmona, 'Sota el firmament. A Salvat Papasseit'. Ed. Viena, CD + llibre de 128 p., 19 €.

Joan Salvat Papasseit (1894-1924) va ser un dels poetes favorits dels cantautors de la Nova Cançó. Les seves poesies van ser musicades per Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner... Ara, el fotògraf Àlex Carmona ha volgut demostrar que les lletres del poeta mort prematurament es mantenen joves. Ha engrescat els millors cantants catalans del moment i els ha involucrat en un llibre-disc col·lectiu, Sota el firmament. A Salvat Papasseit (ed. Viena). Seixanta músics han participat en la gravació de 17 cançons per aquest àlbum, que recull noves versions dels poemes més clàssic del poeta. Entre els intèrprets hi ha Gossos, Aspencat, Blaumut, Sabor de Gràcia... I l'Alguer Miquel i el Sergi Miquel de Txarango (els únics que fan doblet, i que obren i tanquen l'àlbum). El llibre, acuradament editat i amb il·lustracions de Tània Lupe, inclou nombroses fotografies de Carmona.

Cesk Freixas & Clàudia "Key Day": Divisa.

El més sentit i el menys

A l'àlbum s'inclouen alguns dels temes més clàssics del poeta, fins i tot alguns que ja havien estat musicats prèviament, com La meva amiga com un vaixell blanc, La casa que vull o Res no és mesquí. Ara bé, l'àlbum pretén recopilar versions completament diferents de les que ens havien ofert fins ara. Els valencians Aspencat ens fan una versió molt electrònica i tremendament aconseguida de Pesombre. Els acordionistes Carles Belda i Joan Garriga ofereixen una versió molt aconseguida del Nocturn per a acordió. Venedor d'amor pren aires de rumba amb Sabor de Gràcia. Mester d'amor, un tema molt tendre, és interpretat per Gemma Humet & XY. Una peça combatiu com Divisa va a càrrec de Cesk Freixa, amb Clàudia "Key Day". I el poema Marxa nupcial, centrat en el personatge d'un clown, és interpretat per Miquel Coll, amb la companyia, naturalment, de Tortell Poltrona.

Alguer Miquel i Sergi Carbonell (de Txarango), tot interpretant Salvat-Papasseit. Foto: Àlex Carmona.

17 temes actualitzats d'un poeta

• Albert Miquel & Sergi Carbonell (Txarango): Notes autobiogràfiques
• Cesk Freixas & Clàudia "Key Day": Divisa
• Gossos: Si jo fos pescador
• Mireia Vives & Borja Penalba: El desig i el convit
• Tortell Poltrona & Miquel Coll: Marxa nupcial
• Aspencat: Pesombre
• Elena Gadell & Toni Xuclà: La meva amiga com un vaixell blanc
• Joan Garriga & Carles Belda: Nocturn per a acordió
• Gemma Humet & XY: Mester d'amor
• Luisillo Kalandraka & Sussana Sureda: Si anessis lluny
• Èric Vinaixa: Dona'm la mà
• Salva Rancero: La casa que vull
• Cris Juanico & Pemi Fortuny & Clara Gorrias: Minvant
• Blaumut: Res no és mesquí
• Pol Fuentes & Suu: Passeig
• Sabor de Gràcia: Venedor d'amor
• Alguer Miquel & Sergi Carbonell (Txarango): Perquè has vingut

Monument a Joan Salvat-Papasseit, de Robert Krier, al Moll de la Fusta. Foto: Enfo, CC 3.0.

Un segle després, Salvat-Papasseit reviscola

Als 95 anys de la mort del poeta surrealista, queda ben clar que la seva obra és ben viva. Trenta músics dels Països Catalans s'han involucrat en aquest projecte que demostra que Salvat-Papasseit encara arriba als cors. Com a recopilatori de versions, aquest és un àlbum molt divers, amb estils ben diferents (sense arribar, gairebé mai, als sons més trencadors de la música urbana). En alguns casos, la modernització musical és completa. En d'altres, malgrat tot, sembla que els textos del revolucionari Salvat-Papasseit, de fa més d'un segle, eren més moderns i esbojarrats que les versions que se'n fan actualment. Un llibre disc que ajuda a recuperar un poeta mític i que ens posa en evidència la seva vigència. Sota el firmament és, indubtablement, el Salvat-Papasseit musical del segle XXI.

Foto de portada: Aspencat interpretant Salvat-Papasseit. Foto: Àlex Carmona.

Poesia 'El poema de la rosa als llavis': retorn voluptuós a Salvat-Papasseit Gustau Nerín

8 de juliol de 1902 Obre portes l’Ateneu Enciclopèdic Popular Marc Pons

• poesia
• música catalana

El Nacional

Decès

Mor als 94 anys l'actriu Asunción Balaguer

El Nacional
Foto: Wikimèdia
Barcelona. Dissabte, 23 de novembre de 2019
2 minuts

Asunción Balaguer, degana de les actrius espanyoles, ha mort avui a Cercedilla (Madrid) als 94 anys, segons han informat fonts de la AISGE (Artistes i Intèrprets Societat de Gestió), entitat de la qual l'artista era la sòcia número 3.

Vídua de l'actor Paco Rabal, mare del director de cinema Benito Rabal i l'artista Teresa Rabal, així com àvia del també actor Liberto Rabal, l'actriu, nascuda a Manresa (Bages), va ser condecorada en 2012 amb un premi Max de teatre i la Creu de Sant Jordi el 2013, entre altres reconeixements.
Un dels seus últims papers va ser a 'Polseres vermelles', i al documental 'Una mujer sin sombra', estrenat el 2013, en què feia balanç de la seva vida.
Balaguer, que havia complert 94 anys el 8 de novembre, va ser ingressada fa una setmana després de patir un ictus al seu domicili de Alpedrete, el municipi on va fixar la seva residència a principis dels anys vuitanta en companyia del seu marit.

El seu cos serà vetllat al tanatori de Collado Villalba i, després de la incineració, els seus fills, Benito i Teresa Rabal, traslladaran les cendres a Águilas (Múrcia), on descansen des de 2001 les del protagonista de "Los santos inocentes".

Nascuda a Manresa

Nascuda el 8 de novembre de 1925 a Manresa en el si d'una família burgesa, l'actriu va pujar per primera vegada a un escenari amb tretze anys, en plena Guerra Civil, en una funció de Santa Teresa de Jesús a càrrec de l'Institut de Teatre.

Ja a Madrid, va conèixer Francisco Rabal quan aquest es va incorporar a la companyia Lope de Vega.

Durant el més de mig segle que va durar el seu matrimoni amb l'actor, Balaguer va relegar en part la seva faceta interpretativa, però quan es va quedar vídua als 75 anys va reprendre la vida artística amb totes les conseqüències i va escriure les seves millors pàgines com a actriu.

Entre 2010 i 2013 va obtenir quatre premis consecutius de la Unió d'Actors; el 2012, la revista Teleprograma va distingir tota una vida de dedicació a l'ofici amb el TP d'Or i el 2013 recolliria el premi Max a l'actriu de repartiment pel musical "Follies", en el qual va cantar i va ballar en les millors escenes.

El primer d'ells, recorda la Fundació AISGE, va ser precisament el Premi Actua, que concedeix la institució i que li va atorgar el 2010 per la seva perllongada i fructífera trajectòria.

Moments abans d'aixecar aquest trofeu, Balaguer confessava amb gràcia el motiu del seu salt a la interpretació: "m'avorria la meva vida. No m'agradava sent jo mateixa i desitjava fer d'altres persones. Aquesta és la feina més bonica, entre altres coses, perquè no t'avorreix. Si tornés a néixer, tornaria a ser actriu. I m'agradaria tenir una altra vida, eh? ".

Música Els Pets: "Els CDR i la gent que està a la presó sí que ens representen" El Nacional

Música 'Sota el firmament': les versions de Salvat-Papasseit del segle XXI Gustau Nerín

Exposicions La vaga de la Canadenca, un segle després, al Museu d'Història de Catalunya Gustau Nerín

Llibres 'Priorat en persona': quan el vi i la literatura es donen la mà Gustau Nerín

• Cinema
• teatre

S’ha mort l’actor de doblatge Arseni Corsellas als 86 anys

PAÍS > PRINCIPAT

S’ha mort l’actor de doblatge Arseni Corsellas als 86 anys

Havia posat veu a intèrprets com Sean Connery, Antohny Hopkins, Jack Nicholson i Kirk Douglas i era J.R.Ewing a la versió catalana de 'Dallas'

Corsellas amb Woody Allen el 2007

Per: ACN

17.11.2019  18:54

VILAWEB

L’actor de doblatge Arseni Corsellas s’ha mort a 86 anys, segons que ha confirmat el Sindicat d’Artistes de Doblatge de Madrid en una piulada a Twitter. Nascut a Figueres el 1933, ha posat la veu en castellà i català a actors de renom com ara Jack Nicholson, Kirk Douglas, Sean Connery, Burt Lancaaster, Rock Hudson, Richard Burton o Nick Nole, entre més, en desenes de films i espots publicitaris d’ençà dels seixanta.
És especialment recordat pel doblatge de Larry Hagman com a J.R. Ewing a la versió catalana de la sèrie ‘Dallas’ emesa per TV3. Entre més distincions, destaca el Faristol d’Or, que li va lliurar Alfredo Landa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

corVivace - BAQ - clip promo

18-O, VAGA GENERAL

17.10.19

18-O, VAGA GENERAL

EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

El Nacional

Música

‘Viatge a Buda’, els Quicos estrenen nou espectacle

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 7 d'octubre de 2019
2 minuts

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han estrenat nou disc amb l'espectacle 'Viatge a Buda' a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa aquest diumenge al vespre. Els músics tortosins han transportat els espectadors al passat del territori per reflexionar sobre el perill del canvi climàtic i la necessitat de recuperar alguns valors de temps passats. "Volem explicar la importància de la cançó com a eina de transformació social i, per això, els portem a una època on la gent cantava molt, cantava treballant i xalant en el temps d'oci", ha expressat el cantant Arturo Gaya. Amb aquest concert, el grup enceta una gira que passarà pels teatres de Manresa, Falset, Amposta i Ulldecona i que s'allargarà fins a l'any vinent.
El nou treball 'Viatge a Buda' es va començar a gestar fa dos anys des de zero i està compost per una desena de cançons, segons ha explicat Arturo Gaya, més conegut com a Quico el Célio. 'Canta a l'Illa de Buda', ‘La mar se fa gran' o 'No hi ha cap temps com lo meu temps' són algunes de les peces fetes expressament per aquest disc, les quals parlen sobre com es pot millorar l'entorn on vius, els perills del canvi climàtic al paratge del delta de l'Ebre o la importància del temps, respectivament.
Gaya ha explicat que porten els espectadors a l'Illa de Buda per parlar d'un territori que està en "perill de desaparèixer". "Fa 100 anys hi vivia una comunitat d'unes 400 persones, que segons testimonis, deien que portaven una vida molt senzilla, però que no els faltava mai res per a viure", ha detallat el cantant. Per això, ha assegurat que amb la defensa "del que tenim més a prop, en aquest cas l'Illa de Buda, també estem lluitant pel planeta".

Recuperar valors del passat

Pel que fa a la voluntat de recuperar valors del passat, el cantant ha afirmat que l'oci ha canviat moltíssim. "Abans la gent el compartia i, ara, és totalment individualitzat, treballem en la idea de canviar la manera de compartir de l'oci", ha afegit.
L'àlbum combina cançons de ritmes molt diversos i frescos amb el cinema. De fet, un dels elements de l'espectacle que s'ha estrenat aquest diumenge ha estat un curtmetratge mut i en blanc i en negre. La pel·lícula, dirigida per Jaume Moya de Films Nòmades, mostra el mític Gegant de Ferro, el far més alt del món en el seu temps, o el llegendari Vapor Anita, un vaixell de vapor que navegava per l'Ebre. Així mateix, la nova aposta escènica dels Quicos ha traslladat els espectadors l'any 1926, any de la mort d'Antoni Gaudí, de la inauguració del Metro Transversal de Barcelona o del Carrilet de la Cava.

La gira passarà per diversos municipis ebrencs i per Manresa

El grup té previst actuar al teatre Kursaal de Manresa el proper dissabte 12 d'octubre en el marc de la Fira Mediterrània. Tot seguit, pujarà als escenaris dels principals teatres de les Terres de l'Ebre i el Priorat, com l'Artesana de Falset el pròxim 26 d'octubre, l'Auditori de la Fila d'Amposta el 10 de novembre o el de la Passió d'Ulldecona el 30 de novembre. "Serà una gira que durarà tot l'any 2020, mentre hi hagi les condicions per actuar als teatres. A l'estiu, amb el bon temps i les festes majors, integrarem aquestes cançons dins d'un altre espectacle", ha tancat Gaya.

MÚSICA "No tinc diners": Quico el Célio canta a la crisi Gustau Nerín

presos polítics Swing per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats El Nacional

Música VÍDEO: El cant vibrant d''Els segadors' en una escola del Senegal El Nacional

Música Arriba el Manel més electrònic amb 'Per la bona gent' Gustau Nerín

• música popular
• Terres de l'Ebre

La portada dels Beatles de Bob Whitaker

La portada dels Beatles de Bob Whitaker

El 20 de setembre va morir l'autor de la fotografia que il·lustrava el monogràfic de l'Enderrock 177

Redacció | 03/10/2011 a les 15:00h

Arxivat a: Enderrock

A l'edat de 72 anys i després d'una llarga malaltia, el passat 20 de setembre va morir el fotògraf anglès Bob Whitaker. Avui recuperem la fotografia dels Beatles feta per l'artista que va servir per il·lustrar la portada de l'Enderrock 177, un monogràfic dedicat als anglesos.

La foto de portada de l'Enderrock eren The Beatles en una sessió a Escòcia feta l'any 1964 cortesia de Whitaker, nascut l'any 1939 a Anglaterra de pares australians. Whitaker va conèixer el grup durant la gira australiana del 1964: el mànager Brian Apstein el va fitxar per fotografiar els Beatles i va fer molta amistat amb el grup, sobretot amb John Lennon. Robert Whitaker, amic de Joan Casagran, va cedir aquesta sessió fotogràfica especialment per a Enderrock.
La revista, publicada el juliol del 2010, rememorava els cinquanta anys del naixement dels Beatles i que en feia quaranta-cinc del concert que van oferir a la plaça de toros Monumental de Barcelona. Va ser l'única actuació que el grup més influent de la història del pop va realitzar als Països Catalans. Enderrock va investigar les connexions del grup amb Catalunya, la influència que va tenir el grup en la societat catalana de l'època i l'empremta que ha deixat en tota una generació de músics del país. La revista adjuntava un dossier monogràfic per reviure minut a minut el concert de Barcelona, amb imatges inèdites de la visita del grup i amb les opinions de Leslie (Los Sírex) i Santi Caulla (Los Mustang) a més de periodistes i un 'Top 50' dels beatlamíacs catalans. El número s'acompanyava del primer disc col·lectiu d'homenatge català als Beatles, Submarí pop (EDR Discos, 2010), on 18+1 músics actuals versionaven el grup que va canviar la història del segle XX.

Fotos de portada
Whitaker també és l'autor de la fotografia de portada del novè disc dels anglesos, Yesterday and Today (Capitol Records, 1966), que va causar polèmica ja que el quartet de Liverpool hi apareixen vestits de carnissers amb nines decapitades i trossos de carn.