divendres, 12 d’abril del 2019
Pau Riba celebra els 50 anys de ‘Diòptria’ amb un concert molt especial
ULTURA > MÚSICA
11.04.2019 17:00
Pau Riba celebra els 50 anys de ‘Diòptria’ amb un concert molt especial
Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Enric Casasses, Màrius Serra
són alguns dels convidats a l’espectacle ‘Diòptria50’
11.04.2019 17:00
Enguany fa 50 anys que Pau Riba va acabar d’enregistrar el disc ‘Diòptria’, escollit l’any 2006 tant pel públic com per la crítica el millor treball de la discografia catalana.
Es tracta d’una joia que ni en el moment en què va ser publicada ni ara
ha perdut ni un borrall d’actualitat perquè ni les cançons ni el seu
autor es neguen a passar a la història. I per celebrar-ho Pau Riba
protagonitzarà un concert molt especial titulat ‘Diòptria50’ que es farà divendres al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat en el marc del festival Barnasants.
Riba pujarà a l’escenari per tornar a interpretar el temes de ‘Diòptria’ tal com ho va fer l’any 1970 a la sala Price de Barcelona, on el disc va ser presentat un any després de ser gravat. A més no ho farà sol: l’acompanyaran De Mortimers, la banda amb qui actua habitualment, i un bon reguitzell de convidats. Perquè ningú es vol perdre aquesta efemèride: hi haurà Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Joan Garriga, Mau Boada d’Esperit!, Carles Belda, Pepino Pascual, Herois de la Katalunya Interior, Mu!, Mil Pesetas + Panotxa amb Enric Casasses, les veus de l’Orchestra Fireluche, Hèctor Arnau, Ana Rossi, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda i Roger Benet. A més el cíborg Neil Harbisson farà un retrat sonor de l’espectacle i Màrius Serra trencarà el gel fent de mestre de cerimònies. I tot plegat es complementarà amb les videoprojeccions que Albert Sitges anirà creant in situ.
Pau Riba va concebre ‘Diòptria’ com un àlbum doble però finalment el va haver de publicar en dues parts: la primera es va publicar a finals de 1969 i la segona el 1970. En el primer disc, els acompanyaments musicals van anar a càrrec del grup Om, format per Toti Soler Jordi Sabatés, i Romà Escales. Era una formació creada expressament per crear uns acompanyaments moderns a diversos cantants solistes. Publicat originalment pel segell discogràfic Concèntric, amb motiu dels 50 anys del disc el segell basc Munster Records l’ha remasteritzat i publicat de nou. A més, es preveu que més endavant Riba iniciï una ronda commemorativa de concerts.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Riba pujarà a l’escenari per tornar a interpretar el temes de ‘Diòptria’ tal com ho va fer l’any 1970 a la sala Price de Barcelona, on el disc va ser presentat un any després de ser gravat. A més no ho farà sol: l’acompanyaran De Mortimers, la banda amb qui actua habitualment, i un bon reguitzell de convidats. Perquè ningú es vol perdre aquesta efemèride: hi haurà Kiko Veneno, Jaume Sisa, Albert Pla, Joan Garriga, Mau Boada d’Esperit!, Carles Belda, Pepino Pascual, Herois de la Katalunya Interior, Mu!, Mil Pesetas + Panotxa amb Enric Casasses, les veus de l’Orchestra Fireluche, Hèctor Arnau, Ana Rossi, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda i Roger Benet. A més el cíborg Neil Harbisson farà un retrat sonor de l’espectacle i Màrius Serra trencarà el gel fent de mestre de cerimònies. I tot plegat es complementarà amb les videoprojeccions que Albert Sitges anirà creant in situ.
Pau Riba va concebre ‘Diòptria’ com un àlbum doble però finalment el va haver de publicar en dues parts: la primera es va publicar a finals de 1969 i la segona el 1970. En el primer disc, els acompanyaments musicals van anar a càrrec del grup Om, format per Toti Soler Jordi Sabatés, i Romà Escales. Era una formació creada expressament per crear uns acompanyaments moderns a diversos cantants solistes. Publicat originalment pel segell discogràfic Concèntric, amb motiu dels 50 anys del disc el segell basc Munster Records l’ha remasteritzat i publicat de nou. A més, es preveu que més endavant Riba iniciï una ronda commemorativa de concerts.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
dijous, 28 de març del 2019
Mor el guitarrista de Los Salvajes Andy González
Música
Mor el guitarrista de Los Salvajes Andy González
Jordi PalmerFoto: Wikimèdia
Barcelona. Dijous, 28 de març de 2019
1 minut
Amb fortes influències de bandes britàniques de l'època, com The Rolling Stones o The Who, es van situar a l'ala més dura del rock que va fer eclosió a l'Estat espanyol als anys seixanta, al costat de bandes també catalanes com Los Sírex o Los Mustang i els madrilenys Los Brincos.
El 1964 van viatjar a Alemanya per professionalitzar-se, tocant en el circuit de clubs de rock d'aquest país durant més d'un any. De tornada, el 1965 van iniciar la seva carrera discogràfica amb cançons com Las ovejitas, Vivir sin ti, Rosa de papel i Soy así. També van versionar Paint in Black de The Rolling Stones sota el títol Todo Negro.
El 2013 alguns dels membres originals, entre els que no estava Andy González, van tornar als escenaris recuperant temes dels seus primers repertoris.
dimecres, 20 de març del 2019
John Lennon i Yoko Ono: 50 anys d'una boda secreta i pacifista
ara.cat
John Lennon i Yoko Ono: 50 anys d'una boda secreta i pacifista
BARCELONA
Es van casar en secret a Gibraltar i després es van tancar en un hotel d'Amsterdam com a protesta
Era el 20 de març del 1969.
L'escenari: Gibraltar. John Lennon i Yoko Ono eren mundialment famosos i
vivien perseguits per paparazzis que volien qualsevol imatge de la seva
vida privada...
dimarts, 12 de març del 2019
RECORDANCES CERVERINES 19- LA GRAN NEVADA DEL 1944, A CERVERA, I QUELCOM MÉS. - (1)
Escrits del Víctor
RECORDANCES CERVERINES 19-1
03-09.03.19
LA GRAN
NEVADA DEL 1944, A CERVERA, I QUELCOM MÉS. - (1)
Una
vegada hi havia una conjunció meteorològica, propiciant que el 22
de febrer de 1944 es formés una gran borrasca pels volants de
l'estret de Gibraltar que després és dirigí al Mediterrani,
recollint un estol d'aire humit i calent de llevant, i en arribar a
terra s'ajuntà amb una massa més freda que venia del sud, topà amb
la cota de neu de Tarragona i Lleida, que l'endemà, mateix, provocà
un gran temporal que afectà principalment Catalunya,
convertint-l'ha en la nevada més gran del segle XX, - sobretot en
les zones que esmentarem-, i que va començar
a caure la tarda del 23 de febrer del 1944 (un Dimecres de Cendra)
per tota Catalunya, principalment la nit a gran part del país, i que
el dia 24 va nevar intensament, sobretot a la meitat oest, en zones
del prelitoral tarragoní, i principalment
a
Terres de Ponent, i si anem concretant, anirem a parar a les
Comarques de La Segarra, L'Urgell i El Priorat, encara que són zones
amb uns hiverns molt freds, però que no hi neva amb molts
freqüència, així i tot, amb dades del “Servicio
Nacional de Meteorològía”,
de l'època, els gruixos acumulats en aquests llocs, de major a
menor, foren aquests: 180 centímetres de neu a Falset (El Priorat),
133 cm a Cervera (La Segarra), 115 cm a Tàrrega (L'Urgell) o els 98
cm de Lleida, els llocs més importants que foren afectats. Aquests
majestuosos fenòmens meteorològics, i la seva conseqüència va
durar del 23 al 26 de febrer del 1944, encara que el tou de neu en
molts llocs durà fins a finals de juny,
on
s'acumularen gruixos, els més alts des de 1904. Tot això passà al
revés d'ara, 75 anys després, que veiem clarament els efectes del
Canvi Climàtic, de l'anticicló, o de tot plegat, ja que aquest
febrer i principis de març, sembla talment com si fos a finals
d'abril, principis de maig, amb temperatures d'entre 25 i 30ºC.-.
Potser en aquella època, encara que fos normal aquell temps, es
seguia aquell refrany, del “Març,
marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot”.
Mentre
passava tot això, a Barcelona i Girona, la cota de neu va arribar
per damunt dels 800 metres, degut d'una entrada d'aire més càlid, a
diferència de La Segarra, i concretament a Cervera, la seva capital,
que tot plegat va quedar tan enfarinat que semblava més aviat Sant
Moritz o Baqueira Beret, etc.
La
munt de neu al Carrer Major de Cervera.
Esplicaven
cerverins de l'època que en un dels llocs on si va arrecerar més
quantitat de neu, i que a més va quedar atapeït com una “coca”
, i que tota la llargada del carrer pleníssim, però de neu, va ser
el principal carrer cerverí: El Carrer Major,- aquests que ara està
buit, i no de neu , sinó de tot -. Diuen, vés ha saber, que hi
havia tanta neu acumulada, que per anar d'un costat a l'altre de les
voreres, per exemple de “Cal Massot”, -ara anomenada Casa
Dalmases-, a Ca l'Alfa, o Cal Castells , ara no sé com es diu- que
era un dels llocs que m'havien donat. Les
referències que m'han arribat és que aquells dies, encara a
resultes de la Gran
Nevada,
el
Carrer Major de Cervera,
que estava curull de neu. -a punta pala-, mai més ven dit, tant a
consequència d'haver regolfat la neu durant més de 15 dies, va
esdevenir un gruix tan important, que, diuen, hi havia una alçada
esgarrifosa, que era
d'uns dos metres,
hi ha resultes de la neu encaixonada dins del Carrer Major, es diu
que per anar d'un costat a l'altre s'hi havien obert tùnels o
passadissos.
Una
petita història, dins de la Gran Nevada.
I
també diuen les cròniques que:
“Quinze
dies justos de començar la Gran Nevada, quan el carrer Major de
Cervera estava atapeït de neu. Tanta que per passar d'un costat a
l'altre s'hi
havien obert túnels i passadissos en la seva llargada.
Mentre la neu apilotada irradiava molta fredor arreu de la principal
via cerverina, dins del balcó, a la cambra, car, del tercer pis, em
sembla, de Cal Massot, - ara nomenada Casa Dalmases-, i que
segurament hi feia més fred que al defora, se sentien els plors d'un
nadó, (Que amb els anys ha fet totes les bajanades
del món). Fou el primer fill d'un matrimoni segarrenc, - que els
cronicons diuen s'estimaven força-,...I precisament, aquell dia un
divendres 10 de març del 1944, i el xiquet amb aquell “Fred
de Déu”,
aterrà, encara amb llevadora - sense eufenismes -, en aquesta “Vall
de Llàgrimes”,
i li van posar el nom del besavi, que llavors no n'hi havia gaires.
Pensareu de que va tot això?. Amics, els cas que ens ocupa, passà
exactament un divendres, d'ara fa 75 anys, enguany cau en diumenge, i
és un 10 de març del 2019.
Aquells
eren temps grisos, porucs i gelats, en la més pura postguerra, a uns
cinc anys després de la fi de la Guerra Incivil, -
millor dit de la Revolta feixista, o del Cop d'Estat contra la
República-,
que el nadó de la nostra historia no s'adona fins molt temps
després”
…................
Sabeu
que la majoria de Recordances Cerverines, són la suma de molts
records, i moltes experiències viscudes per hom i molta gent.
Aquests cas és diferent ja que el protagonista, és l'escrivent,
l'autor, o l'escriptor. Tot això m'ho han explicat, ja que hom
oficialment no hi era. I
car hom
no recorda aquella època, però sí que recordo gent que recorden a
gent que ho recordaven.
Víctor Lluelles i Cardona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)