divendres, 25 de desembre del 2015
dijous, 17 de desembre del 2015
¿Quin és el disc més venut del món?
LLISTA
¿Quin és el disc més venut del món?
'Thriller', de Michael Jackson, bat rècords amb més de 100 milions d'àlbums venuts
EL PERIODICO
EFE / BARCELONA
Dijous, 17 de desembre del 2015 - 21:27 CET
Michael Jackson segueix batent rècords sis anys després de morir, a l'aconseguir que l'àlbum 'Thriller' hagi venut més de 100 milions de còpies al món, segons ha anunciat l'associació d'indústries discogràfiques dels Estats Units (RIAA, segons la sigla en anglès).
El sisè disc d'estudi del cantant i compositor nord-americà, que inclou temes tan icònics com 'Thriller', 'Billie Jean' o 'Beat it', que va ser el més venut de tots els temps només un any després de ser llançat, el novembre del 1982, va experimentar una nova fase de popularitat després de la mort del rei del pop, el 25 de juny del 2009.
I ha destacat que Jackson és el primer artista que aconsegueix superar el llistó de 100 milions de còpies venudes d'un àlbum a tot el món, una xifra que s'eleva a 1.000 milions de discos venuts si es tenen en compte tots els seus àlbums.
"Ens honora celebrar l'estatus únic de 'Thriller' en la història dels discos d'or i platí. És un èxit excepcional i testimoni del lloc que ocupa (Jackson) al nostre cor i en la història de la música", ha subratllat Sherman, que dubta que "en aquests temps" que corren cap artista pugui superar aquesta xifra de vendes.
Set de les nou cançons de l'àlbum van ser llançades com a senzills, i tots ells van arribar al 'top 10' en el Billboard Hot 100.
Produït per Quincy Jones i Michael Jackson, 'Thriller' va guanyar un rècord de vuit premis Grammy en l'edició del 1984.
A títol comparatiu, els Beatles van vendre 19 milions, Adele, 11 milions amb l'àlbum '21', i Mariah Carey, Madonna i el grup U2, 10 milions d'exemplars.
Michael Jackson segueix batent rècords sis anys després de morir, a l'aconseguir que l'àlbum 'Thriller' hagi venut més de 100 milions de còpies al món, segons ha anunciat l'associació d'indústries discogràfiques dels Estats Units (RIAA, segons la sigla en anglès).
El sisè disc d'estudi del cantant i compositor nord-americà, que inclou temes tan icònics com 'Thriller', 'Billie Jean' o 'Beat it', que va ser el més venut de tots els temps només un any després de ser llançat, el novembre del 1982, va experimentar una nova fase de popularitat després de la mort del rei del pop, el 25 de juny del 2009.
30 VEGADES UN DISC DE PLATÍ
"La RIAA concedeix discos d'or i de platí en nom de la indústria musical des de fa gairebé 60 anys, però és la primera vegada que un artista aconsegueix 30 vegades un disc de platí (30 milions de discos)" només als Estats Units, ha declarat el president de l'associació, Cary Sherman.I ha destacat que Jackson és el primer artista que aconsegueix superar el llistó de 100 milions de còpies venudes d'un àlbum a tot el món, una xifra que s'eleva a 1.000 milions de discos venuts si es tenen en compte tots els seus àlbums.
"Ens honora celebrar l'estatus únic de 'Thriller' en la història dels discos d'or i platí. És un èxit excepcional i testimoni del lloc que ocupa (Jackson) al nostre cor i en la història de la música", ha subratllat Sherman, que dubta que "en aquests temps" que corren cap artista pugui superar aquesta xifra de vendes.
Set de les nou cançons de l'àlbum van ser llançades com a senzills, i tots ells van arribar al 'top 10' en el Billboard Hot 100.
Produït per Quincy Jones i Michael Jackson, 'Thriller' va guanyar un rècord de vuit premis Grammy en l'edició del 1984.
EAGLES I BILLY JOEL
Darrere de Thriller', segons la RIAA, el segon àlbum més venut en la història dels Estats Units és una compilació del grup californià Eagles, 'Their greatest hits 1971-1975', amb 29 milions de discos. El segueix una altra compilació de Billy Joel, "Greatest hits volume I & volume II", amb 23 milions d'exemplars.A títol comparatiu, els Beatles van vendre 19 milions, Adele, 11 milions amb l'àlbum '21', i Mariah Carey, Madonna i el grup U2, 10 milions d'exemplars.
dijous, 10 de desembre del 2015
Kirk Douglas, l'últim clàssic viu, per Quim Casas
ACTOR D'ANIVERSARI
Kirk Douglas, l'últim clàssic viu
Quim Casas
Dijous, 10 de desembre del 2015 - 20:06 CET
EL PERIODICO
Kirk Douglas va complir dimecres 99 anys. Pel camí han anat caient tots els actors de la seva generació. Podríem dir que és l’últim dels clàssics vius. I encara que no està actiu –la seva última aparició cinematogràfica data del 2004– segueix sent una presència pública sovintejada.
Douglas és un bon actor. I un actor de caràcter. I un productor independent. En la seva filmografia, pròxima al centenar de títols, hi ha de tot: thrillers, westerns, comèdies, melodrames, aventures… Fascinat per Stanley Kubrick, que el va escollir per interpretar l’antibel·licista 'Camins de glòria' (1957), no va dubtar a requerir els seus serveis al capdavant d’'Espàrtac' (1960). Douglas interpretava el famós gladiador i produïa la pel·lícula, i quan no es va entendre amb Anthony Mann, el va substituir per Kubrick.
El d’Espàrtac va ser un dels seus personatges més importants. El film estava basat en una novel·la que Howard Fast, represaliat en la 'caça de bruixes', havia començat a escriure a la presó. El guió el va firmar Dalton Trumbo, una altra de les víctimes de la paranoia anticomunista. La revolta d’Espàrtac contra Roma era un relat sobre la revolució contra qualsevol mena de tirania. Sense ser d’esquerres, Douglas era un dels molts actors liberals de Hollywood. Espàrtac es va convertir en el seu principal cavall de batalla. No és estrany que l’actor escrivís un llibre sobre el tumultuós rodatge del film titulat 'Yo soy Espartaco'.
Abans hi va haver molts títols importants. Nascut el 1916 amb el nom de Issur Danielovitch Demsky, al si d’una família d’eslaus jueus que havia emigrat als Estats Units, Douglas no va debutar fins als 30 anys, amb 'L’estrany amor de Martha Ivers' (1946). Aquesta barreja de film noir i drama marcaria la pauta inicial de la seva carrera, ja que un any després va brillar com el dolent d’una obra mestra del cine negre, 'Retorn al passat', enfrontat amb Robert Mitchum per l’amor de la femme fatale Jane Greer.
Prou camaleònic per encarnar figures situades a un costat i a l’altre de la llei, capaç de fer empàtics els personatges més feréstecs, Douglas va sobresortir en el cine del Far West –'Camí de la forca' (1951), 'Riu de sang' (1952), 'La pradera sin ley' (1955), 'Duel de titans' (1957)–, el melodrama –'Carta a tres esposas' (1949), 'El compromiso' (1969)–, el relat de boxa –'El ídolo de barro' (1949)– o el policíac realista –'Brigada 21' (1951)–.
Viu i espavilat com Errol Flynn i Burt Lancaster, va destacar en el gènere d’aventures amb '20.000 leguas de viaje submarino' (1954) i 'Els víkings' (1958). Nominat tres cops a l’Oscar, per' El ídolo de barro', 'Cautivos del mal' i
'Van Gogh, la passió de viure', va sortir sempre perdedor. Hollywood hi va posar remei atorgant-li el «reparador» Oscar honorífic el 1996. En un dels seus últims films, 'Coses de família' (2003), va compartir protagonisme amb el seu fill Michael. No hi ha color.
EL PERIODICO
Kirk Douglas va complir dimecres 99 anys. Pel camí han anat caient tots els actors de la seva generació. Podríem dir que és l’últim dels clàssics vius. I encara que no està actiu –la seva última aparició cinematogràfica data del 2004– segueix sent una presència pública sovintejada.
Douglas és un bon actor. I un actor de caràcter. I un productor independent. En la seva filmografia, pròxima al centenar de títols, hi ha de tot: thrillers, westerns, comèdies, melodrames, aventures… Fascinat per Stanley Kubrick, que el va escollir per interpretar l’antibel·licista 'Camins de glòria' (1957), no va dubtar a requerir els seus serveis al capdavant d’'Espàrtac' (1960). Douglas interpretava el famós gladiador i produïa la pel·lícula, i quan no es va entendre amb Anthony Mann, el va substituir per Kubrick.
El d’Espàrtac va ser un dels seus personatges més importants. El film estava basat en una novel·la que Howard Fast, represaliat en la 'caça de bruixes', havia començat a escriure a la presó. El guió el va firmar Dalton Trumbo, una altra de les víctimes de la paranoia anticomunista. La revolta d’Espàrtac contra Roma era un relat sobre la revolució contra qualsevol mena de tirania. Sense ser d’esquerres, Douglas era un dels molts actors liberals de Hollywood. Espàrtac es va convertir en el seu principal cavall de batalla. No és estrany que l’actor escrivís un llibre sobre el tumultuós rodatge del film titulat 'Yo soy Espartaco'.
Abans hi va haver molts títols importants. Nascut el 1916 amb el nom de Issur Danielovitch Demsky, al si d’una família d’eslaus jueus que havia emigrat als Estats Units, Douglas no va debutar fins als 30 anys, amb 'L’estrany amor de Martha Ivers' (1946). Aquesta barreja de film noir i drama marcaria la pauta inicial de la seva carrera, ja que un any després va brillar com el dolent d’una obra mestra del cine negre, 'Retorn al passat', enfrontat amb Robert Mitchum per l’amor de la femme fatale Jane Greer.
Prou camaleònic per encarnar figures situades a un costat i a l’altre de la llei, capaç de fer empàtics els personatges més feréstecs, Douglas va sobresortir en el cine del Far West –'Camí de la forca' (1951), 'Riu de sang' (1952), 'La pradera sin ley' (1955), 'Duel de titans' (1957)–, el melodrama –'Carta a tres esposas' (1949), 'El compromiso' (1969)–, el relat de boxa –'El ídolo de barro' (1949)– o el policíac realista –'Brigada 21' (1951)–.
EXIGENT
Permeable i al mateix temps exigent amb els directors, sobretot des que va formar la seva productora, anomenada Bryna en honor al seu pare, va destacar la seva col·laboració amb Vincente Minnelli, per a qui va protagonitzar dos fantàstics melodrames sobre les interioritats del món del cine, 'Cautivos del mal' (1952) i' Dues setmanes en una altra ciutat' (1962), i va incorporar el torturat Vincent Van Gogh a 'Van Gogh, la passió de viure' (1956).Viu i espavilat com Errol Flynn i Burt Lancaster, va destacar en el gènere d’aventures amb '20.000 leguas de viaje submarino' (1954) i 'Els víkings' (1958). Nominat tres cops a l’Oscar, per' El ídolo de barro', 'Cautivos del mal' i
'Van Gogh, la passió de viure', va sortir sempre perdedor. Hollywood hi va posar remei atorgant-li el «reparador» Oscar honorífic el 1996. En un dels seus últims films, 'Coses de família' (2003), va compartir protagonisme amb el seu fill Michael. No hi ha color.
L'assassinat de John Lennon fa 35 anys
L'assassinat de John Lennon
Mark Chapman, un fan pertorbat, va disparar el 8 de desembre de 1980 cinc bales a l''exbeatle' quan el músic tornava al costat de la seva dona, Yoko Ono, al seu apartament de Nova York
RICARD GRÀCIA / EL PERIÓDICO
El component dels Beatles va morir
assassinat pel mateix fan a qui havia firmat un autògraf poques hores
abans. Mark Chapman, que el 1980 tenia 25 anys, segueix reclòs a la
presó d'Attica (Nova York), on per vuitena vegada se li ha denegat la
llibertat condicional
dimecres, 2 de desembre del 2015
divendres, 27 de novembre del 2015
diumenge, 15 de novembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)