dilluns, 17 de febrer del 2020

El cas de Samantha i la discriminació soterrada del català a ‘Operación Triunfo’

RTVE
Samantha Gilabert és un dels noms més populars de la darrera temporada de ‘Operación Triunfo‘ (OT). Aquesta jove de vint-i-cinc anys de Beniarrés (El Comtat) ha suscitat diverses polèmiques pel fet de defensar el català dins l’acadèmia ja de bon començament. En l’anomenada gala 0, el programa en què es trien els cantants que formaran part del xou, va decidir de cantar ‘Que tinguem sort de Lluís Llach. Tenint en compte que el català és la llengua materna de la concursant, aquesta elecció no hauria de cridat l’atenció, però el cas és que era la segona vegada que algú cantava en català en les onze temporades d’OT; el primer fou Miki Núñez, que interpretà ‘Una lluna a l’aigua’ de Txarango fa poc més d’un any.
Una vegada elegida i ja dins l’acadèmia on conviuen els joves concursants, Samantha va veure un vídeo de suport que li va enviar la seva germana. El missatge complet era en castellà, llevat d’alguns ‘t’estime’. Samantha va reaccionar de manera espontània, lamentant l’estranyesa que li causava que la seva germana, amb qui sempre parlava català, li enviés un missatge en castellà: ‘Què estrany, la meva germana parlant en castellà!’ Els companys van reaccionar amb riallades i el presentador va recordar que a Miki Núñez li havia passat una cosa semblant.
D’ençà d’aquell primer moment, es va convertir en l’enemic número u de la premsa espanyola dins el concurs. Diaris com El Español van afanyar-se a investigar-li el passat i van voler vincular-la amb organitzacions de l’esquerra independentista com Arran per haver format part de la CAJEI-Assemblea de Joves del Comtat, per bé que ella mai no ha parlat explícitament de política dins l’acadèmia. De resultes d’aquestes informacions, aquest mitjà i alguns altres, com ara ABC, Libertad Digital i la COPE, l’han etiquetada com la ‘indepe’ o la ‘separatista’ del concurs. La campanya contra ella, però, es va fer especialment visible la darrera setmana, quan va poder parlar per telèfon amb els seus pares, una conversa que va lamentar haver tingut en castellà: ‘És clar, a sobre en espanyol. Mai de la vida no havia parlat amb els meus pares en aquell idioma del dimoni’, va dir.
La queixa de la cantant semblava seriosa, però el comentari sobre el castellà era clarament de broma, tal com es pot veure al vídeo. No obstant això, les seves paraules van servir perquè es desfermés una campanya catalanòfoba a les xarxes, a més d’un seguit de titulars a la premsa espanyola acusant-la de ‘boicotar’ el castellà i considerant ‘lògic’ el fet de canviar de llengua en un concurs que s’emet a tot l’estat espanyol.
Samantha : "He hablado con mis padres en español. En la vida había hablado con ellos en ese idioma del demonio"

ME MEO 😂😂😂

Samantha no és pas l’única concursant d’OT que ha centrat polèmiques relacionades amb el català o l’independentisme. El 2018 Alfred Garcia i Nerea Rodríguez van cantar ‘Els segadors’ i el ‘Virolai’, un fet que també va despertar una onada de catalanofòbia a la xarxa. Més endavant, Alfred fou molt criticat per haver regalat el llibre España de mierda, d’Albert Pla, a Amaia Romero, guanyadora del concurs i la seva parella. A la temporada següent, Dave Zulueta, un jove de Cadis, també va rebre moltes crítiques per haver piulat en català, després d’explicar que entenia la llengua perquè era un gran admirador de Joan Manuel Serrat.

m’ancantan!!!

De tota manera, el fenomen Samantha i les implicacions mediàtiques i polítiques que se’n poden derivar no té precedents en el concurs. Fins i tot Compromís ha demanat el vot per la concursant al seu compte de Twitter: és el primer partit polític que es decanta per un concursant en concret. El regidor de Cabanes David Casanova ha denunciat que no es puguin tenir converses en català amb naturalitat dins el concurs. I polítics de la formació, com el diputat Joan Baldoví i el conseller Vicent Marzà, també li han donat suport públicament. Baldoví, de tota manera, ja s’havia decantat obertament per més concursants valencians abans.

El català, gairebé invisible en una acadèmia plena de catalans

Tot plegat no són pas casos aïllats ni anècdotes magnificades. La cacera de bruixes a les xarxes contra Samantha per una cançó en català i un parell de comentaris és una fotesa d’un moviment tectònic de fons, que acompanya ‘Operación Triunfo’ d’ençà que s’estrenà: la discriminació contra el català. N’és la primera prova la xifra irrisòria de cançons en català que s’hi han interpretat. Aquest xou es va començar a emetre el 2001 i se n’han fet onze temporades. Entre totes les interpretacions, només dues han estat en català, i solament una ha estat assignada per l’acadèmia. Fins i tot s’han arribat a cantar en castellà cançons icòniques del pop català, com ara ‘Boig per tu’, de Sau. El català cantat al concurs ha estat relegat a algunes interpretacions espontànies dels joves dins la casa en què conviuen, on un sistema de càmeres els enregistra tots els moviments i els emet en un canal vint-i-quatre hores a YouTube.
Aquestes xifres encara criden més l’atenció tenint en compte que l’acadèmia és a Terrassa i els professors són i han estat sempre majoritàriament catalans. Primer, amb Nina Agustí i Àngel Llàcer com a directors i mestres de cant i d’interpretació, respectivament; Daniel Anglès com a sots-director; Noemí Galera, actual directora; Manu Guix, professor omnipresent d’ençà del primer dia; Joan Carles Capdevila –ara Ivan Labanda– a interpretació… Tots catalanoparlants. La preponderància és indubtable. El patró amb els estudiants no és tan exagerat, però també significatiu. Tant a la primera temporada com a la segona, segurament les més cèlebres, hi havia cinc concursants catalanoparlants, que és més o menys la xifra que es manté a la resta –en alguns casos arribà a sis–, amb l’excepció de l’actual, on n’hi ha tres i prou.
Però aquesta realitat sembla inexistent si observem els hàbits lingüístics de l’acadèmia: cap conversa en català, ni tan sols quan els catalanoparlants estan sols. El català, a tot estirar, apareix en expressions o frases aïllades. Professor catalanoparlant i alumne catalanoparlant fan les classes individuals en castellà; la directora renya o aconsella els seus paisans barcelonins en castellà; i els concursants reprodueixen aquest esquema en els diàlegs entre ells. Tot i l’excepció d’un concursant d’aquesta temporada, fins i tot són gairebé sempre en castellà les poques telefonades que poden fer a familiars i parelles.
Segons que ha explicat a VilaWeb Gestmusic, l’empresa que s’encarrega del programa, no hi ha cap norma que obligui els concursants a parlar en castellà amb les seves famílies, ni els professors a impartir les classes en castellà, però es fa així perquè, diuen, no tenen els recursos necessaris per a subtitular al moment el canal vint-i-quatre hores.
La gestió de la qüestió de la llengua per part de la direcció del programa ja va ser polèmica en edicions anteriors. El 2002, l’ex-líder d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira va denunciar que el concurs havia cridat l’atenció a la concursant de Súria (Bages) Beth Rodergas per haver parlat en català per telèfon amb la seva mare. El germà de la cantant ho va desmentir posteriorment al diari Regió 7, però va admetre que el concurs els havia demanat que diguessin una frase en castellà durant la conversa i que la direcció del programa va avisar a ella, la directora, Nina, i un altre concursant, Joan Tena, que ‘per a poder emetre el programa s’havia de parlar en castellà’.
En canvi, en edicions posteriors no va causar cap polèmica que concursants que parlen anglès com Chipper Coke o Famous Oberogo es trobessin amb els seus familiars dins de l’acadèmia sense canviar la llengua materna durant les converses.
Sigui tàcit, induït o consentit l’arraconament del català, el cas és que, de tota manera, malda amb força per emergir, com en el cas de Samantha i la seva germana, o en tants altres en què els catalanoparlants de l’acadèmia deixen caure comentaris breus i esparsos en català.
La fama, en castellà
L’acceptació que el català hagi de restar relegat és molt normalitzada i la imatge que se’n desprèn és que per a ser famós o per a triomfar a Espanya s’ha de cantar en castellà. El contrapès per a evitar que s’evidenciés la primacia del castellà ha estat un to amical amb la pluralitat lingüística, encara que topés amb dinàmiques i estatístiques. En l’actuació de Samantha, per exemple, es poden llegir frases en basc i en castellà en la pantalla de darrere la cantant. Tot plegat n’ha resultat una mena de promoció de la folklorització del català, en els escarafalls que feia Nina a mig discurs o en converses banals en què els concursants catalanoparlants ensenyen paraules en català als qui no en saben. Sempre amb una presència testimonial.
Aquesta dinàmica després s’estén, a més, a la minsa discografia que surt en català dels concursants catalanoparlants quan se’n van de l’acadèmia. Hi ha els casos de Beth Rodergas o Elena Gadel, que majoritàriament han publicat discs en català després de passar pel programa. Però la tendència general és la contrària. Els casos més flagrants i recents són els d’Alfred Garcia i Miki Núñez, tots dos catalanoparlants, que han publicat un disc cadascun amb una o dues cançons en català enmig d’una dotzena de peces en castellà. La pròpia Samantha, malgrat la defensa del català, de moment composa les cançons dins de l’acadèmia també en castellà. 
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

dimecres, 12 de febrer del 2020

Sabina cau de l'escenari en ple concert amb Serrat

Sabina cau escenari
El cantautor Sabina ha caigut de l'escenari aquest vespre en un concert a Madrid amb Joan Manuel Serrat, quan tot just havien cantat la primera cançó. Sabina ha caigut des d'una alçada de 2 metres i ha necessitat atenció mèdica, i ha estat evacuat en llitera, perquè el tractessin els serveis sanitaris.
El concert se celebrava al palau Wizink Center de la capital espanyola i ha quedat suspès.



Sabina cayó del escenario a minutos de haber iniciado el show.... espantoso!!! Se lo llevaron en camilla y dijeron que hablaba mientras lo revisaban Sabina
Sabina se ha caído del escenario a plomo. Lo sacan en camilla. El Wizink con el alma en vilo.
 

Després d'interpretar la primera cançó, Sabina anava caminant mentre parlava amb el públic i hauria ensopegat. Alguns dels presents apunten que s'ha enlluernat pels focus. Ha quedat especialment afectat en una espatlla.
L'incident ha coincidit en un dia assenyalat per al cantautor, i és que avui és el seu aniversari i ha fet 71 anys.
Passats els minuts, Sabrina ha aparegut en cadira de rodes a l'escenari per comunicar que el concert quedava suspès: "No saben el greu que em sap", ha indicat. I ha marxat cap a l'hospital.

Blaumut - Pa amb Oli i Sal (Video Oficial)

Blaumut - Vint-i-un Botons [Videoclip Oficial]

Blaumut - De veritat #0001

Sergi Cutillas, tècnic i marit de Terribas, torna a fer ràdio i el gremi somriu

sergi cutillas torna insta
Que la CCMA és una família (nombrosa) ho demostra el fet que una llarga baixa laboral d'un membre estimat de la plantilla per un motiu de salut uneix TV3, Catalunya Ràdio i fins i tot les emissores de la competència. La Marató amb els tres presentadors (Terribas, Cuní, Basté) o el cas de Toni Clapés són bons exemples que el gremi és competitiu però en moments especials, es dona escalf.
Aquesta setmana ha tonat a Catalunya Ràdio un dels tècnics més volguts de l'emissora, Sergi Cutillas.  Anys a l'equip de Puyal, marit de Mònica Terribas i defensor d'institucions cabdals a Catalunya com l'Institut Guttman. "He tornat". Una notícia que ha fet explotar d'alegria el gremi.
Després d'uns mesos  de baixa el tècnic de so torna a la feina. La ràdio avui sembla com si sonés millor.

'0001', el nou disc de Blaumut després d'un any "per agafar aire i energia"

Blaumut   ACN
Més d'un any d'aturada ha servit a Blaumut per "agafar aire, energia i tornar a començar". Com a resultat, el seu quart disc, '0001' (Música Global), que surt aquest divendres amb tretze temes que parlen de la condició humana, des de la part racional, l'emocional i la física. "És una radiografia del que ens pot passar a tots per dins", explica el cantant i lletrista del grup, Xavi de la Iglesia, en una entrevista amb l'ACN. Gravat en una casa d'Arenys de Mar que han adaptat com a estudi, han anat a buscar l'essència de les cançons i explorar amb noves sonoritats. "Hem compost cançons des de la tranquil·litat, començant de nou i tornant a agafar la il·lusió", assegura de la Iglesia.
Gravacions de discos i gires seguides des de 2012 van fer que Blaumut es donés un temps per respirar. Una temporada profitosa per idear el seu quart àlbum, '0001', una analogia entre els tres primers discos (els tres zeros), i l'1, "un recomençament després d'aquesta parada". L'objectiu era tornar a reprendre un projecte "amb les mateixes ganes que al principi", ja que després de tres discos "has d'afluixar una mica la maquinària i ara és com tornar a començar amb tot renovat", assegura el cantant.

No obstant, el bagatge d'aquests anys "no el poden obviar", considera el violinista Vassil Lambrinov. "Portem moltes hores junts, molts concerts i vivències de tota mena. Ja sabem com treballem, sentim i pensem", afirma el músic. El que han fet és "estructurar tot d'una manera nova", i en aquest sentit, el músic Manuel Krapovickas considera que "és millor que al començament", ja que ho fan sabent que tenen una audiència darrere que espera noves cançons.

Maneres de fer noves

En aquest recomençar, hi ha tingut a veure la manera com han gravat el disc. Han adaptat una casa d'uns amics a Arenys de Mar com a estudi, amb les eines de gravació del productor Joel Condal. No volien les limitacions de temps i espai que comporta llogar un estudi de gravació. "Gravar amb aquesta filosofia i fer aquest viatge d'experimentació, d'estar moltíssimes hores provant fins trobar el que ens agradava, ha estat una experiència diferent i perfectament vàlida", assegura el violinista Vassil Lambrinov.
El resultat ha estat una producció menys carregada, en què els instruments estan més clars. En aquest aspecte, segons Krapovickas, "han tornat a l'origen", ja que al primer disc, 'El turista', l'estètica també era "més despullada". No obstant, l'experimentació a nivell sonor "fa que soni més modern".

Mentre toquin els cinc plegats, inevitablement "sempre hi haurà certs girs que sonen a Blaumut". "Però està clar que intentem que hi hagi una evolució, tan sonora com estètica, i només podem esperar que a la gent també li ressoni", diu Vassil Lambrinov.

Disc conceptual

El disc està ideat de manera conceptual, amb il·lustracions que Xavi de la Iglesia va dissenyar a mesura que gravaven el disc. Així, l'últim tema, 'La platja', està vinculat amb el primer (la introducció), en què s'escolta el mar d'Arenys de Mar, on han gravat el disc.

Els temes de l'àlbum parlen de "retrobar-te amb tu mateix i saber ben bé qui ets, o tenir la intenció d'explorar-te i voler-te entendre". "Trobo que en el món en què vivim ens parem poc a pensar-ho això", apunta el cantant Xavi de la Iglesia.

Quan després de la gira de la Iglesia va començar a escriure, es va adonar "que parlava molt d'ell", de coses internes que, al cap i a la fi, "és el que li passa a tothom". "Ens hem d'estudiar més per dins, molts cops ens basem més, com a societat, en la part física, i cal buscar la part emocional i rascar-la més", assenyala el cantant i lletrista. Al seu parer, escriure cançons té un punt "molt terapèutic" que porta cap a llocs de coneixement d'un mateix que sense fer això no descobriria.
El quintet presentarà el disc el 30 d'abril al Festival Strenes de Girona i el 5 de maig a la Sala Barts de Barcelona. "Tinc moltes ganes de passar-m'ho súper bé a l'escenari, és l'essència de tot", ha reblat de la Iglesia.

dijous, 6 de febrer del 2020

S’ha mort Kirk Douglas, última gran estrella del Hollywood clàssic


El llegendari actor Kirk Douglas s’ha mort a cent tres anys. El seu llegat pels cinèfils són noranta-dues interpretacions en tota mena de films, entre els quals destaquen papers en grans clàssics com Espàrtac i Camins de glòria. Douglas fou nominat tres vegades a l’Oscar com a millor actor. Tanmateix, mai va alçar l’estatueta. El 1996 l’acadèmia de Hollywood el va premiar amb l’Oscar honorífic pels seus cinquanta anys de carrera.
‘Per al món era una llegenda, un actor de l’època daurada del cinema, un filantrop compromès amb la justícia i amb les causes en què creia, però per a mi, per en Joel i per en Peter era simplement el papa’, ha destacat el seu fill, i també actor, Michael Douglas.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

diumenge, 2 de febrer del 2020

Fellini, primers records

EL GRAN CARNAVAL

Fellini, primers records

Recordant Fellini, que aquest any en fa cent que va néixer
TONI VALL
ARA.CAT
Abans d’haver vist cap pel·lícula de Federico Fellini em van passar dues coses. Primer el vaig veure recollir un Oscar honorífic de mans de Sophia Loren i Marcello Mastroianni. Aquella nit de principis del 1993, al veure des de l’escenari que la seva esposa i musa de sempre, la gran Giulietta Masina, estava plorant d’emoció, li va sortir de l’ànima: “Gràcies, estimada Giulietta! I, sisplau, no ploris més!” Després em vaig assabentar de la seva mort. Va ser al cap de pocs mesos, l’últim dia d’octubre. Recordo perfectament que aquell dia també va abandonar el món River Phoenix, massa jove, amb només vint-i-tres anys. En el meu cap aquestes dues persones conviuran sempre. Els records són així. No els pots domesticar.
Després d’aquestes dues coses ja tocava conèixer bé Fellini. Conèixer-lo bé, esclar, volia dir veure el seu cinema. Vaig començar amb droga dura, La ciutat de les dones, cim del seu afany fabulador i oníric. Vaig continuar amb Amarcord, els seus records d’infància a Rímini. I després amb La dolce vita. Mai ningú ha filmat la nit com la va filmar Fellini a La dolce vita. I després amb Satiricó i Roma i Ginger i Fred i La strada -que bonica i que trista- i Casanova. Passaven les pel·lícules, i n’hi havia una a la qual m’estava costant arribar. Finalment, a la Filmoteca vaig veure com Déu mana Fellini 8 1/2, i va ser com si un llampec caigués just davant meu i em deixés mig cec. Aquell demiürg que recorda la seva vida, les seves dones, la seva creativitat. El balneari, el ball, el cabell canós de Marcello...
Recordo Fellini perquè aquest any fa cent anys que va néixer. Perquè la Filmoteca li dedica un cicle integral. Perquè el més probable és que només pugui anar a refrescar dues o tres de les seves obres. Fellini era un humanista, retratava persones i somnis, era eròtic i animal, dominava el traç de la poesia, sabia capturar dins d’un fotograma tants instants de vida.
Etiquetes