dimecres, 23 de setembre del 2020

Miguel Bosé entrevista a Lluís Llach

L'assassí de Lennon demana perdó a Yoko Ono 40 anys després

 

mark chapman

john lennon Yoko Ono

John Lennon amb la seva dona Yoko Ono

Pena de mort

En la gravació actual, Chapman ha donat un pas més enllà i ha assegurat que es mereix la pena de mort per l'assassinat, que es va produir quan el cantant tenia 40 anys i el seu botxí 25 anys. 

Ara bé, el tribunal el va condemnar el 1981 a 20 anys a cadena perpètua (és a dir sentència de cadena perpètua en la qual el reu pot sol·licitar la llibertat condicional a partir dels vint anys d’internament), que compleix en la presó de Wende a Nova York. Des del 2001, Chapman ha demanat fins a onze vegades la llibertat condicional, però sempre se li ha negat. El darrer cop que va realitzar aquesta petició va ser l'estiu. 

Sembla, però, que la història es repeteixi. Fa exactament dos anys, també al mes d'agost, se li va negar per desena vegada la llibertat condicional. El 18 de novembre d'aquell any va demanar perdó pel seu crim i va revelar que sentia vergona. "Fa trenta anys no podia dir que sentia vergonya i ara sé que és la vergonya", indicava Chapman.

L'assassí deia a l'audiència de llibertat condicional, segons explica The Guardian, que encara pensa en el debat intern que va tenir abans de matar Lennon "disparar-lo o no", el cantant li acabava de signar un disc però Chapman "no podia tornar a casa i ja està".

divendres, 11 de setembre del 2020

Els discos de vinil, a un pas de superar els CD

 

discos vinil pixabay


 

 

La crisi econòmica originada per la pandèmia del coronavirus ha perjudicat especialment el sector cultural, amb una greu afectació a la indústria de la música en directe. Pel que fa a la música enregistrada, en canvi, la situació s’ha pogut salvar gràcies a l’augment de la distribució de música en streaming, un format que no s’ha vist afectat, ans al contrari, pel confinament al que es va veure sotmesa la població des del març i fins al juny.

En canvi, qui ho ha passat malament durant la pandèmia ha estat el mercat dels formats físics, que ha patit l’enèsima davallada de vendes que han complicat encara més la difícil supervivència de les botigues de discos tradicionals -les poques que en queden-. És més, el Compact Disc, format que fins fa pocs anys era el més utilitzat per a la reproducció de música, no només ha quedat relegat a una posició marginal davant els formats digitals, sinó que cada cop és més a prop de quedar per sota, en vendes, del format físic més tradicional, el disc de vinil.


Així es demostra en l’informe semestral fet públic per Promusicae, l’associació que representa el 95% de la indústria fonogràfica espanyola, on es constata que la xifra global de vendes de música gravada a Espanya ha augmentat lleument, un 3,99%, tot i la situació de pandèmia, però amb un creixement aguantat només pels formats digitals, mentre que el format físic ha patit una caiguda d’ingressos del 44,78%. A dia d’avui, els formats digitals representen, en vendes, un 87,6% del mercat de la música gravada, i els físics, un 12,4%. Tot i que la tendència dels darrers anys ja és aquesta, augment de formats digitals i minva dels físics, la caiguda aquest semestre per l’efecte coronavirus ha estat històrica, ja que al primer semestre del 2019, la diferència entre formats digitals i físics era sensiblement menor, un 76,6% enfront un 23,4%, respectivament.

El coronavirus remata al Compact Disc

En tot plegat, qui més s’ha vist perjudicat ha estat el petit comerç especialitzat i, esclar, els músics, que han estat mesos sense poder actuar en directe, mentre que la indústria discogràfica s’ha vist en certa manera compensada per l’augment de vendes digitals, però també ha accelerat un canvi en els hàbits de consum que, si la tendència continua, significarà tota una revolució.

Parafrasejant la cèlebre cançó de Videokids Video kill the radio star, el coronavirus ha rematat al Compact Disc, encara avui el format físic més venut però amb una clara tendència a la baixa. Amb els números de Promusicae a la mà, els ingressos per venda de CD han caigut aquest semestre un 56,5% en comparació amb el mateix període del 2019, és a dir, més de la meitat.

Ara bé, aquesta caiguda del CD tindrà un efecte sorprenent: el disc de vinil guanya quota de mercat ja que només ha experimentat una caiguda del 7,7%. El format preferit dels melòmans és a punt de viure una segona època daurada? La tendència indica que serà així en un futur pròxim, ja que la distància d’ingressos respecte el CD no para de minvar. Si al primer semestre del 2019 el CD va facturar 24,1 milions d’euros i el disc de vinil, 7,7, les xifres del mateix període d’aquest any són molt més pròximes: 10,5 milions d’euros pel CD i 7,1 per al vinil. Per tot plegat no es pot descartar que el 2020 es tanqui amb els vinils per sobre dels CD pel que fa a les vendes. Això si, uns i altres amb tendència a la baixa.

Els nostàlgics del vinil es poden donar per satisfets un cop hagin derrotat al CD, però els dos formats, a dia d’avui, ja només suposen poc més de la desena part del mercat musical.

 

 

divendres, 14 d’agost del 2020

Un de tants èxits dels Beatles


Les cançons de l’estiu

Un de tants èxits dels Beatles

Entre el 1963 i el 1967, va repetir-se un fenomen cada vegada que arribava la calor: apareixia la cançó de l’estiu i els nous èxits dels Beatles. Els de Liverpool van publicar disc en època estival durant cinc anys consecutius, quan en temps de màxima explotació compositiva feien un àlbum en temporada d’hivern i un altre per a l’estiu. Tots èxits, un darrere l’altre. Van ser diverses les cançons del quartet que van arribar al número u durant el solstici estival (van tenir disset cançons al primer lloc, tot i els pocs anys que van mantenir-se actius), però pararem especial atenció al hit del 1964: A hard day’s night.
Aquell juliol els Beatles ja eren més populars que Jesucrist, com diria John Lennon un parell d’anys després. Només feia dotze mesos que eren estrelles però ja havien arrabassat tots els rècords de vendes de senzills a Anglaterra (amb She loves you ), havien arrasat als Estats Units, gràcies a I want to hold your hand, i publicat dos discos. La beatlemania era un fet a tot el món, el primer gran fenomen fan d’aquestes característiques que es feia universal. En aquest context, els quatre de Liverpool van fer la seva primera pel·lícula, com havia fet l’Elvis. La gallina dels ous d’or s’havia d’esprémer al màxim.
Dirigida per Richard Lester, era una comèdia musical de lluïment en què els Beatles s’interpretaven a ells mateixos. Una ficció que ens mostrava com era el seu dia a dia (amb entrevistes, i també amb persecucions de fans i viatges) entrelligat amb les cançons que feien de banda sonora i que representaven el nou disc dels Fab Four.
A ha rd day’s night té un dels començaments més característics de tota la carrera dels Beatles, un cop d’acord d’introducció per iniciar una cançó que parla de l’alegria d’arribar a la nit després d’un dia dur. Aquest concepte, que diu la llegenda que surt del mític Ringo Starr, va inspirar un dels grans èxits del grup britànic, ja que va liderar els sis rànquings de valoració de senzills que sumen el Regne Unit i els Estats Units el juliol de l’any 1964, coincidint, concretament, amb l’estrena de la pel·lícula...

‘A hard day’s night’  de The Beatles (1964)
Etiquetes

dijous, 11 de juny del 2020

Rosa Maria Sardà mor de càncer als 78 anys

rosa maria sarda la sexta noche

L'actriu Rosa Maria Sardà ha mort de càncer als 78 anys, segons informa l'Acadèmia de Cinema Espanyola en un tuit:
la sarda EP
EP
Sardà havia anunciat en una entrevista al diari El País el passat mes de desembre que patia càncer i ja va anunciar que renunciava a seguir un tractament:  "Cuando escribí esto (el libro) no sabía que estaría condenada a morir de cáncer. Pero el bicho sigue ahí, tengo nuevo tratamiento, pero estoy muy cansada. El año que viene veré qué hago. Igual dejo la medicación y que dure lo que sea, a fin de cuentas tengo 78 años".
rosa maria sarda La Sexta
La Sexta
La malaltia que s'ha endut tants famosos aquesta pandèmia només li ha concedit 6 mesos més de vida des que ho va fer públic.
sarda wit EFE
la sarda wit EP
GTRES / EP
Ve al cap el seu personatge de malalta de càncer a l'obra de teatre Wit. Memorable. Membre d'una nissaga dedicada a l'espectacle, germana de Xavier Sardà, presentador de TV i periodista, i de Fede Sardà, propietari de la millor dicoteca de Barcelona, Luz de Gas. Descansi en pau la millor actriu catalana de la seva generació.

dimarts, 9 de juny del 2020

Mor Pau Donés, la veu de Jarabe de Palo

Pau Donés, mostra el tatuatge 'Amor'. Mar Vila
Pau Donés (Barcelona, 1966), el cantant, guitarrista, compositor i vocalista de Jarabe de Palo ha mort avui a Barcelona amb cinquanta-tres anys, víctima del càncer que patia. D'ençà de l'aparició de Jarabe de Palo, el músic va ser conegut tant nacionalment com internacionalment, i es va emportar premis de prestigi entre els quals destaquen els Premis Ondas l'any 1997 i dues nominacions al Latin Grammy l'any 2011.


Abans de suïcidar-se, quan Donés tenia 16 anys, la seva mare li va regalar una guitarra elèctrica. Va ser ella qui li va inocular la passió per la música, posant-li vinils quan era un napbuf. La vocació va aparèixer aviat, però abans de dedicar-se a cantar va exercir de grum, cambrer, promotor, model i executiu d'una agència de publicitat. Amb el seu germà Marc Donés va muntar dues bandes, Jay & Company Band i Dentaduras Postizas.
La veu de Pau Donés quedarà sempre gravada en temes tan populars com La Flaca o Depende, cançons amb les quals tots hem ballat més d'un cop. L'èxit del grup va néixer després de la campanya de publicitat dels cigarrets Ducados amb el lema "Carácter Latino", a la primavera de 1997 i després es va consolidar com un dels grups de més èxit en l'àmbit estatal, i amb una àmplia discografia.

Una llarga lluita contra el càncer

L'any 2015 va anunciar que l'havien operat de càncer de còlon i va haver de cancel·lar la gira programada per aquell any. Així i tot, el desembre d'aquell any va fer dos concerts benèfics a la sala Luz de Gas de Barcelona amb el títol Jarabe contra el cáncer, per tal de recaptar diners per a la investigació científica relacionada amb el càncer colorectal. L'octubre de 2018 va anunciar que deixaria tant els escenaris com la composició musical a partir de gener del 2019, i al novembre va dir que, després de 20 anys dedicant-se a la música, acabaria amb un concert a Tarragona. Finalment, l'1 de gener del 2019 es va acomiadar dels escenaris.

El retorn a la música

Fa pocs dies arribava l'emocionant retorn de Donés a la música amb l'avançament de Eso que tú me das, un tema del nou disc Tragas o escupes. "Ens agrada molt demanar i rebre, molt més que donar, i és estranya la vegada que donem sense esperar res a canvi. El que m'ha passat últimament és just el contrari, he rebut molt sense demanar ni esperar res. Coses bones, molt bones: afecte, afecte, respecte, amor, de gent a la qual coneixia i de gent a la qual no. Molts eren, com diu el meu amic Mikel Erentxun, amics desconeguts que amb les seves paraules d'alè em van fer superar moments difícils. Gent suposo que de tota mena (amics desconeguts) que van voler ajudar-me i que precisament per no conèixer-nos, no esperaven res meu. Eso que tú me das és la manera que tinc d'agrair-vos la generositat que heu demostrat amb mi, i que sempre ha estat molta més de la que realment m'he merescut", explicava Pau Donés.
De fet, el músic ja havia anunciat que tornaria a la música amb un missatge a les xarxes socials a principis d'abril. "Torno perquè la música ha tornat de nou al meu cap, per trobar-me amb la meva gent i aquí quedar-me sempre, perquè trepitjar l'escenari és en l'única cosa que penso i per fer el que sempre he volgut fer", va escriure. Pau Donés va ser un lluitador contra el càncer i un gran artista que va irradiar alegria i optimisme fins als seus darrers dies.
 

Pau Donés anuncia su regreso musical

Jarabe de Palo - Eso que tú me das (Videoclip Oficial)

Jarabe De Palo - La Flaca

dissabte, 9 de maig del 2020

Little Richard Long Tall Sally - Tutti Frutti

Mor la llegenda del rock'n'roll Little Richard

little richard efe
El llegendari músic Little Richard, considerat un dels pares del rock'n'roll, ha mort als 87 anys d'edat, segons ha revelat aquest dissabte el seu fill, Danny Penniman, a la revista Rolling Stone. La causa del traspàs, però, no ha estat revelada.
Richard, qui en realitat s'anomenava Wayne Penniman, va néixer el 1932 a Georgia, als Estats Units. La seva meteòrica carrera li va valer per fer-se famós ben aviat, sobretot gràcies a cançons com "Tutti Frutti", "Good Golly Miss Molly" i "Long Tall Sally".
La seva figura ha influenciat alguns d'artistes més importants del món de la música com Els Beatles, els Rolling Stones o Jimi Hendrix. Al llarg dels anys, grups com els Everly Brothers, The Kinks, Creedence Clearwater Revival o els Scorpions han versionat els seus inoblidables temes.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat