Vídeo promocional Festacarrer 2018

ESTACIÓ EGIPTE ARA ARA, de PAUL McCARTNEY

ESTACIÓ EGIPTE ARA ARA, de PAUL McCARTNEY

L'estació d'Egipte és el nou àlbum de Paul McCartney amb singles 'I Do not Know', 'Come On To Me' i 'Fuh You'. Està disponible en CD, Vinil 2LP, Digital i Streaming.
MOJO ****
"Paul McCartney llança la seva col·lecció més sòlida, més catchada i més consistent ja que, bé, Band On The Run".
Pedra rodant ****
"Macca segueix afegint noves gemmes al seu cancionero, sense res per demostrar, tret que ell és l'únic geni que pot fer-ho ... (I, oh, sí, en el seu temps lliure, passa a ser el millor intèrpret en viu de la Terra). '

 

 

Ara jugant (en pausa) Opening Station

 

PaulMcCartney.com

PAUL McCARTNEY

Registre de cerca

• Inici
• Notícies
• Gira
• Música
• Mitjans de comunicació
• Comunitat
• Botiga

18 de setembre de 2018

RELLOTGE: VIDEO NOU "VOLTA A BRASIL"

Llegeix més

On The Reprise

Tots els trens que arriben a l' estació d'Egipte !
Compartint un títol amb una de les pròpies pintures de Paul, Egypt Station és el primer àlbum complet de la nova música de McCartney des de la carta internacional de 2013 NEW .

Preordre

'Em vas donar la resposta'
Tot fanàtic de música té preguntes que els encantaria demanar als seus músics preferits. Des de principis de 2013 PaulMcCartney.com ha estat donant als fans l'oportunitat única de respondre els seus pel cavaller tenim la sort de cridar al nostre cap.

Llegeix més

No et perdis l'acció del Tour!
Tots desitgem que tinguéssim aquest bitllet per passejar juntament amb la gira de Paul, però quan es tracta de posar-se darrere de les escenes i de les últimes convocatòries, el blog de viatges de PaulMcCartney.com és el lloc on es troba!

Llegeix més

MPL Communications Ltd © 2018 MPL Communications Ltd

• Termes i condicions
• Privadesa i política de galetes

00:00

00:26

• Anterior
• Jugar
• Pròxim

Ara jugant (en pausa) Opening Station

• REPRODUCCIÓ AUTOMÀTICA
• Més informació

• AMAZON
• iTUNES

Next Up

1. Opening Station
2. I Don't Know
3. Come On To Me
4. Happy With You
5. Who Cares
6. Fuh You
7. Confidant
8. People Want Peace
9. Hand In Hand
10. Dominoes
11. Back In Brazil
12. Do It Now
13. Caesar Rock
14. Despite Repeated Warnings
15. Station II
16. Hunt You Down - Naked - C - Link

Llistes de reproducció

• Egypt Station
• Sticking Out Of My Back Pocket
• Pure McCartney
• Flowers In The Dirt (2017 Remaster)
• Flowers In The Dirt - PaulMcCartney.com Exclusive Downloads

• Obert
• Anterior
• Jugar
• Pròxim

Paul McCartney on 'Come On To Me' ('Words Between The Tracks')

En Blau

Cuní competirà a la SER amb Basté i Terribas: "Quants més serem, més riurem"

Marc Villanueva
Foto: @maticatradio
Dimecres, 19 de setembre de 2018
1 minut

Aquí, amb Josep Cuní, cada dia de 7 a 12 a la Cadena SER en desconnexió a Catalunya. Aquest és el retorn del periodista català a l'actualitat després de 8 al dia. Només un any sense programa diari, com ha recordat ell mateix en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio: "Durant un any no he fet programa diari i en certs moments ho he celebrat , per no anar allargassant tot el que passava". Emetrà per una sèrie de freqüències de la SER a tot Catalunya i Andorra, per on emetia Ona Catalana, i que ara tenia infrautilitzades. Són 19 freqüències que permetran escoltar Cuní arreu. Pregunta àcida de Terribas "El Grup Godó, que té el 20% de la SER, hi està d'acord a que tu, un extreballador de Godó, li faci la competència a RAC1? Resposta: "Això pregunta-li al Grup Godó".  No només farà la competència a Terribas o a Basté sinó a la mateixa Cadena SER: "Es faran la competència a ells mateixos, chapeau, enhorabona", reconeix Cuní.

@elsuplement

Heu fitxat Puyal? "No ho sé, però seria el retorn a casa seva". Terribas arrufava el nas. Cuní diu "Intueixo el que faré" a partir del 15 d'octubre. No confessa els col·laboradors però convida Terribas a ser-hi. Preguntat per 8tv, se li entén tot: "Hi ha lloc per a una TV privada potent si es vol fer una TV privada potent". La SER va ser la primera a anar a buscar Cuní quan va plegar de 8tv. Ha passat un any reflexionant i fent programes per Mediaset. Des de primavera està negociant amb la ràdio de PRISA. Sobre si connecten amb Catalunya des de l'emissora, Cuní diu "Ràdio Barcelona ha de tornar a ser una referència" i "Les circumstàncies que es viuen a Catalunya defineixen uns consums diferents i fan una aposta per adaptar-s'hi". I remata "Quants més serem, més riurem".

Cuní torna per fer el que millor sap fer: començar un projecte ambiciós. COM Ràdio, Ona Catalana, el matinal de TV3, 8tv... Empreses que no estaven en el punt alt quan van confiar en ell per rellançar-se. Ara, després de 14 anys fent tele, vuit a TV3 i sis anys a 8tv amb programes d'èxit, Cuní torna a la ràdio, on va començar la seva carrera. En un mes, des dels estudis del carrer Casp, torna el referent de la ràdio en català, Josep Cuní.

Casa Reial Un dels fills menors de la infanta Cristina se'n va de casa Marc Villanueva

Casa Reial La reina Sofia es desentén definitivament de Joan Carles Jennifer Navarro

• Josep Cuní
• Cadena Ser

Gestión anuncios

Keith Richards vende por fin su ático dúplex en Nueva York

Redacción

hace 1 día

Carrefour o Mercadona, ¿Qué supermercado es más barato?

Las claves de la propuesta por la que los autónomos pagarían menos

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Diapositiva 1 de 7

Pantalla completa

1/7 DIAPOSITIVAS © Proporcionado por Idealista

2/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Salón / Douglas Elliman

3/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Vestidor / Douglas Elliman

4/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Dormitorio / Douglas Elliman

5/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Baño / Douglas Elliman

6/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Dormitorio doble / Douglas Elliman

7/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Sala de estar / Douglas Elliman

7/7 DIAPOSITIVAS

Keith Richards, el guitarrista de sus ‘satánicas majestades’, ‘a.k.a.’ The Rolling Stones, ha vendido, por fin, su ático dúplex de Manhattan por 7,75 millones de euros tras dos años en el mercado. El músico compró la propiedad en 2014 por algo más de nueve millones de euros.
Con un diseño moderno de paredes blancas y techos altos, el ático posee cuatro dormitorios, uno en suite, y cuatro baños. Unos de sus atributos más destacables son las tres terrazas privadas con vistas que ofrecen unas vistas increíbles de la ciudad y Washington Square Park.

MMVV 2018

Veus i estils diferents enceten la 30a edició del Mercat de Música Viva de Vic

Natza Farré presenta una "junta d'accionistes" per analitzar la viabilitat del certamen vigatà enmig d'un concert coral

per Carles Fiter, Vic, 12 de setembre de 2018 a les 22:44 |

Concert inaugural del 30è Mercat de Música Viva de Vic | Josep M Montaner.

Diverses veus, gèneres musicals, orígens i generacions han protagonitzat el concert inaugural del 30è Mercat de Música Viva de Vic. Dotze artistes han encetat la programació del certamen que enguany està de celebració. Aquests han estat Miquel Gil, Chicuelo, Marinah, David Carabén, Andrea Motis, Kiki Morente, Lluís Gavaldà, Alba Carmona, Kepa Junquera, Mercedes Peón, Núria Graham i Quimi Portet. Tots ells acompanyats per Jaume Manresa (Antònia Font) al piano.

L'encarregada de conduir l'espectacle ha estat Natza Farré, a partir d'un guió coescrit amb Oriol de Balanzó. Farré ha convertit el públic en una junta d'accionistes per analitzar la viabilitat econòmica del certamen i Jaume Manresa era "l'auditor". Entre gràfic i anàlisi, on no ha faltat l'humor, hi han actuat la dotzena d'artistes de renom. Núria Graham, presentada com "el planter de la Liverpool catalana" ha obert el concert i l'ha tancat el vigatà Quimi Portet. En acabar l'espectacle el públic ha hagut de decidir si el festival havia de continuar o no. De fet, només ha pogut votar que "sí", ja que només hi havia la targeta verda per donar així el vistiplau.

 

Osona.com @osona

.@nuriagraham enceta el concert inaugural del @MercatMusicaVic que repassa les 3 dècades del certamen amb diferents artistes #MMVV #MMVV30 #Osona

19:19 - 12 de set. de 2018

Una ovació per Lluís Puig

La inauguració del mercat ha comptat amb el discurs de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, que va ser director artístic del certamen del 2008 al 2011. Puig ha apuntat que "Espanya encapçala el rànquing de països que reprimeix i censura artistes i músics. De fet, el que havia estat director bromejava que "amb Valtònyc i Adrià Carrasco -que és tècnic de so- aviat farem un mercat alternatiu a Waterloo". En aquest sentit ha remarcat que "si la música és objecte de repressió és que té més importància que la que li donem". L'exconseller ha estat ovacionat pel públic amb crits de "llibertat" i un llarg aplaudiment.
 

Quimi Portet a la inauguració Mercat de Música Viva de Vic Foto: Josep M Montaner

Per la seva banda,l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, destacava "el binomi indissociable entre Vic i la música" i que als 30 anys el Mercat hi arriba "en plena forma" convertit en un certamen "estratègic". Erra ha agraït a totes les persones que l'han fet possible, des de directors fins al públic.

La diversitat de l'espectacle inaugural és un reflex del programa de la 30a edició que compta amb una setantena d'artistes, una tercera part dels quals estrenaran concert. Entre aquestes destaca els nous treballs de Joan Miquel Oliver, Clara Peya, Chicuelo, Marc Parrot o The Pinker Tones & Quartet Brossa.
 

Consulta aquí tota la programació del Mercat de la Música Viva de Vic

Miquel Gil, durant el concert inaugural, amb Jaume Manresa al piano. Foto: Josep M. Montaner

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

En Blau

famosos

Masturbacions en grup i més confessions sexuals dels Beatles revelades per McCartney

Darío Porras
Foto: youtube
Barcelona. Dimecres, 12 de setembre de 2018
2 minuts

Si hi ha un grup del que s'ha escrit la vida i miracles, aquest són els Beatles. Els Fab Four de Liverpool, el grup de música més important que hi ha hagut mai, han passat a la història per la seva música, per les seves lletres, pels seus serrells, pels milions de fans que tenien... i per la mitificació de les seves aventures sexuals.

A Hard Day's Night

La relació entre els Beatles i el sexe era més que evident. Tot i l'aspecte inicial de no haver trencat un plat, a ningú se li escapa que moltes de les lletres tenien un doble sentit, per no parlar de l'eròtica que despertaven en les groupies que tenien per tot el món. Ara, Paul McCartney publica un nou treball en solitari, Egypt Station, i està de promoció. Però ningú s'esperava que donés titulars tan sucosos i obrís tan el seu cor -i els seus records- a aquestes alçades de la pel·lícula. Perquè el baixista i cantant ha esvalotat més ara als seus 76 anys que quan cantava Michelle, Help, Let it be o Penny Lane amb vint i pocs. Ho ha fet en una entrevista concedida per l'edició nordamericana de la revista GQ.

GQ Magazine ✔ @GQMagazine

Presenting GQ’s October cover star: Sir @PaulMcCartney http://gq.mn/790LFHp 

14:00 - 11 sept. 2018

En un extens reportatge, McCartney parla d'episodis eròtico-festius poc coneguts dels quatre de Liverpool i aborda diferents rumors que s'han dit sobre la seva activitat sexual en plena voràgine del grup, quan eren els reis del món. El britànic confirma, per exemple, que sovint ell i John Lennon organitzaven, amb d'altres amics, sessions de masturbació en grup quan eren uns adolescents. Un onanisme entre amics que tenia com a "protagonistes convidats" a Brigitte Bardot o Winston Churchill.

"En lloc d'emborratxar-nos o sortir de festa, sovint ens quedàvem a casa del John. Tots asseguts en unes cadires, amb els llums apagats, i un d'ells començava a masturbar-se, així que ho fèiem tots", recorda McCartney. Però el més curiós és el que feien servir per esperonar l'excitació conjunta o per refredar-la: "de sobte, algú cridava 'Brigitte Bardot!' i aleshores tots augmentàvem el ritme. Després, el John deia alguna cosa així com 'Winston Churchill!' per tallar-nos el rotllo". El músic també confirma que els Beatles van veure com George Harrison va perdre la virginitat als 17 anys i que ho van celebrar aplaudint i cridant "visques" en el moment del coit: "Teníem un llit i dos jocs de lliteres, i si algun de nosaltres duia una noia a casa, la tapàvem amb una manta i no es notava res, excepte una mica de moviment".

A hard day's night

Desmenteix que es fes cap orgia, tot i que "vam tenir trobades sexuals d'índole celestial i també hi havia per allà groupies", però sí que reconeix haver participat en un trio a Las Vegas: "un dels nois de l'staff de la gira pels Estats Units, quan érem a Las Vegas, ens va preguntar: 'nois, qui vol una prostituta?'. Tots vam cridar: 'sí!' i jo en vaig demanar dues. Va ser una experiència meravellosa. Però és el que més a prop he estat d'una orgia".

youtube

En canvi, segons McCartney, a qui li anava més la marxa era a Lennon: "el recordo coneixent a algun home a un club, tornant a casa amb la dona d'aquest home perquè a ella li agradava el John, i descobrir al marit mirant com s'ho feia la dona amb en John mentre practicaven sexe". Unes experiències sexuals entre els quatre de Liverpool que van fer que "ens ho passéssim bé... i força sovint", explica McCartney: "al final, compartir aquestes situacions va ser una de les fortaleses del grup".

Casa Reial La biògrafa d'Elionor, preguntada per una presumpta discapacitat de la princesa Marc Villanueva

mediàtics L'escarni de García Aguado de la Diada sulfura la xarxa: "I tu ets psicòleg?" Darío Porras

Televisió Vergonya a Antena 3: culpa els llaços grocs de perjudicar els nens amb càncer Marc Villanueva

• Paul McCartney

Les cançons llargues: “Hey Jude”, de The Beatles (1968).

Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

• Contacte
• Qui sóc (més o menys)
• Subscripció

8 de setembre de 2018    Músiques
0 comentaris   

Vilaweb

Les cançons llargues: “Hey Jude”, de The Beatles (1968).

(La sèrie comença aquí)El 26 d’agost van complir-se cinquanta anys de la publicació de “Hey Jude”, una de les poques cançons llargues que varen enregistrar els Beatles al llarg de la seva carrera d’èxits plena de temes que amb tres o quatre minuts en tenien prou per demostrar el talent dels quatre músics de Liverpool.
Ben mirat, però, si “Hey Jude” arriba als 7 minuts amb 11 segons és perquè, en certa manera, hi ha trampa ja que els tres darrers minuts de l’enregistrament és una repetició de la frase “Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude…”
Una altra singularitat de la cançó és que no pertany a cap àlbum oficial sinó que es va comercialitzar en format “single” complementat a la cara B amb una altra cançó important: “Revolution”. Tanmateix m’ha semblat que en aquest inventari de cançons llargues del període 60-80 que cada dissabte vaig confegint valia la pena de posar-hi els Beatles amb aquesta cançó. Oimés tenint en compte el mig segle transcorregut des de la seva publicació.
El dia de l’aniversari Vilaweb va publicar un bon article divulgatiu (aquest) escrit per algú que s’amaga sota la signatura “Redacció” i que m’he permès de reproduir aquí sota. Val a dir, però, que després d’un seguit d’àrdues gestions el departament d’investigació de les Totxanes està en condicions d’afirmar que el seu autor és l’il·lustre i valencià periodista Vicent Partal i així li’n faig just reconeixement.
A continuació de l’esmentat article trobareu una gravació de la cançó feta per la BBC i al final de tot la lletra original en anglès.

“Hey Jude”, cinquanta anys de la cançó que tothom ha cantat

Vicent Partal
Avui fa cinquanta anys de la publicació als Estats Units de la cançó dels Beatles ‘Hey Jude’. Quatre dies més tard, el disc que contenia la cançó, el primer del segell propi del grup, va aparèixer al Regne Unit i de seguida a la resta d’Europa. Immediatament, va escalar en les llistes d’èxits malgrat el fet, absolutament inusual, que la cançó durava set minuts. ‘Hey Jude’ va ser un èxit immediat, en bona part gràcies a la coda, el famós ‘Na-na-na na, hey Jude’, que amb el pas dels anys ha esdevingut un himne no solament musical i que la canten públics de tot el món en les ocasions més variades. Si la cançó és arxiconeguda no ho és tant, però, la història que té al darrer.
La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia, només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar endavant.
En tornant a Londres, McCartney va enregistrar a casa una primera versió de la cançó, però va canviar-hi ‘Jules’ per ‘Jude’. En part per preservar la privadesa dels seus amics i en part perquè sonava millor. McCartney també passava un moment personal molt complicat i hi ha qui opina que la versió definitiva de la cançó parla més d’ell, és com una reflexió sobre els seus conflictes de parella.
Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la primera versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí l’orquestra, no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va agradar gens el poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que piquessin de mans i cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van haver de pagar el doble perquè s’hi avinguessin.
Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada, que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga. Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament. Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta atenció molt per adonar-se’n.
El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que va causar alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga que havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi en grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues cançons del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en van fer.
La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip creat per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació normal en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició sobtada del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va preocupar que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.

Hey Jude

John Lennon / Paul McCartney
Hey Jude, don’t make it bad
Take a sad song and make it better
Remember to let her into your heart
Then you can start to make it better
Hey Jude, don’t be afraid
You were made to go out and get her
The minute you let her under your skin
Then you begin to make it better
And anytime you feel the pain, hey Jude, refrain
Don’t carry the world upon your shoulders
For well you know that it’s a fool who plays it cool
By making his world a little colder
Nah nah nah nah nah nah nah nah nah
Hey Jude, don’t let me down
You have found her, now go and get her
Remember to let her into your heart
Then you can start to make it better
So let it out and let it in, hey Jude, begin
You’re waiting for someone to perform with
And don’t you know that it’s just you, hey Jude, you’ll do
The movement you need is on your shoulder
Nah nah nah nah nah nah nah nah nah yeah
Hey Jude, don’t make it bad
Take a sad song and make it better
Remember to let her under your skin
Then you’ll begin to make it
Better better better better better better, oh
Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude
Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude
Nah nah nah nah nah nah, nah nah nah, hey Jude

(La sèrie continuarà amb més cançons llargues)