divendres, 31 d’agost del 2018
La nova col·laboració musical de Carles Puigdemont
Música
La nova col·laboració musical de Carles Puigdemont
Jordi PalmerFoto: ACN
Barcelona. Divendres, 31 d'agost de 2018
1 minut
La relació de Carles Puigdemont amb la música és prou coneguda. De jove tocava el baix i ara fa dos anys es va atrevir a pujar a un escenari amb els Sopa de Cabra per acompanyar-los tocant la guitarra la cançó Camins. Ara ha tornat a fer una col·laboració musical, aquest cop amb la seva veu, incloent un fragment d’un discurs seu en la cançó Love, del cantant Marc Durandeau.
Segons informa el mateix cantant, la cançó està editada per donar suport a les llibertats catalanes i per això inclou un fragment del president Puigdemont, que ell mateix ha autoritzat.
Les paraules de Puigdemont, en francès, fan referència al cas català, entès com una “causa europea” en defensa de valors com “la democràcia, la llibertat, la lliure expressió i la no violència”.
Marc Durandeau és un cantant d’Esparreguera que es va donar a conèixer durant els anys 90 amb un pop elegant i de contingut romàntic. Va editar els discos T’espero a casa el 1993, que inclou un dels seus temes més coneguts, Que et recordi el seu nom, i Caminant descalç el 1996.
Després d’una aturada de més d’una dècada va tornar amb Tot el k veus el 2009 i Pirineus 13 el 2013. Actualment treballa en noves composicions.
Segons informa el mateix cantant, la cançó està editada per donar suport a les llibertats catalanes i per això inclou un fragment del president Puigdemont, que ell mateix ha autoritzat.
Les paraules de Puigdemont, en francès, fan referència al cas català, entès com una “causa europea” en defensa de valors com “la democràcia, la llibertat, la lliure expressió i la no violència”.
Marc Durandeau és un cantant d’Esparreguera que es va donar a conèixer durant els anys 90 amb un pop elegant i de contingut romàntic. Va editar els discos T’espero a casa el 1993, que inclou un dels seus temes més coneguts, Que et recordi el seu nom, i Caminant descalç el 1996.
Després d’una aturada de més d’una dècada va tornar amb Tot el k veus el 2009 i Pirineus 13 el 2013. Actualment treballa en noves composicions.
dimarts, 28 d’agost del 2018
Mor el dramaturg Neil Simon, autor de ‘L'estranya parella’
Comèdia
Mor el dramaturg Neil Simon, autor de ‘L'estranya parella’
Jordi PalmerFoto: Wikimèdia
Barcelona. Diumenge, 26 d'agost de 2018
1 minut
Nascut a Nova York el 1927, Simon es va convertir durant els anys 60 i 70 en el rei de la comèdia de Broadway a partir d’un humor casolà basat sobretot en les vivències de personatges urbans en la intimitat de les seves llars. Un bon exemple n'és L'estranya parella (The Odd Couple), interpretada al cinema per Walter Matthau i Jack Lemmon i també popularitzada a Catalunya per la interpretació teatral que en van fer Paco Morán i Joan Pera.
Entre les seves obres destaquen Barefoot in the park (1963), The Odd Couple (1965), Plaza Suite (1968), The Prisoner of Second Avenue (1971) i The Sunshine Boys (1974). Així mateix, Simon va ser l’únic autor amb quatre obres seves representant-se simultàniament a Broadway.
diumenge, 26 d’agost del 2018
Susana Hernández, millor novel·la negra en català del 2017
Susana Hernández, millor novel·la negra en català del 2017
El guardó l'atorga el festival Cubelles Noir i Esperança Camps n'ha estat finalista per tercera vegada
25.08.2018 22:00
L’escriptora Susana Hernández ha guanyat amb Males decisions el
premi del Cubelles Noir a millor novel·la negra escrita per una dona el
2017. Hernández succeeix Elena Torres i Margarida Aritzeta en el
palmarès amb la seva obra de debut en català després d’una trajectòria
brillant en castellà que li ha valgut el reconeixement del públic i de
la crítica i ser considerada una de les millors autores espanyoles del
gènere juntament amb Empar Fernández o Rosa Ribas, tres escriptores
catalanes que triat el castellà com a llengua de creació.
Males decisions, d’Alrevés editorial, publicat a la col·lecció Crims.cat, s’ha imposat als llibres Instint de supervivència, de Ramona Solé, Seràs un dels nostres, d’Ariadna Herrero i La Draga, d’Esperança Camps, tots dos editats per la mateixa editorial, Llibres del Delicte.
S’esdevé la circumstància que Esperança Camps ha estat finalista tres anys consecutius amb La Cara B, L’illa sense temps i ara amb La draga. I malgrat que en cada una de les ocasions la crítica especialitzada ha considerat les seves obres com les millors novel·les negres escrites per dones el 2015, 2016 i 2017 respectivament, en cap de les tres no ha aconseguit el guardó de Cubelles. Llibres del delicte, l’editorial de Marc Moreno, també és la que més finalistes hi ha aconseguit aquests tres anys, però només ha rebut el guardó un cop, amb Margarida Aritzeta.
Debut en català
L’estrena en català de Susana Hernández no podia haver estat millor. El llibre fou publicat la tardor passada i va ser nominat a millor novel·la en català al festival Valencia Negra i ara ha aconseguit el guardó a Cubelles. La trama se situa a la comarca d’Osona i és protagonitzada per una família en la qual dos germans amaguen més secrets que no sembla, però on, i sobretot, serà el més feble, en aquest cas un menor, qui pagarà els plats trencats. La novel·la, a més, s’allunya dels paràmetres habituals de l’escriptura d’Hernández, qui fins ara havia obtingut un èxit important amb una sèrie dedicada sobretot a la inspectora Santana, caracteritzada per ser lesbiana. Però que ningú no es confongui, la novel·la no és homosexual en cap cas, sinó que solament alguns dels seus personatges ho són amb total normalitat. Unes trames molt àgils i ben trenades i una alta dosi de realisme i de preocupació social són uns dels trets estilístics que l’han consagrada en la nova generació de dones que conreen el noir. Tot això li va valdre el mateix guardó en la categoria de millor novel·la negra publicada el 2015 amb Cuentas pendientes.
També convé de destacar que aquesta obra és la primera que publica la col·lecció Crims.cat escrita per una dona originalment en català. Fins ara el catàleg era eminentment masculí i només hi destacava la presència de l’escriptora gal·la Dominique Manotti, una de les grans escriptores de novel·la negra franceses, pertanyents al corrent més polititzat, hereu dels autors sorgits a la darreria dels seixanta i el començament dels setanta.
Quant a la resta de finalistes, cal destacar que el 2017 la proposta de les autores ha estat prou variada. Ramona Solé ha indagat en les conseqüències de la crisi econòmica i Ariadna Herrero ha entrat de ple en el món de les sectes. Un esment a banda mereix el cas d’Esperança Camps. Tot i no haver assolit mai el premi de Cubelles (i val a dir que tampoc el de València Negra), l’obra narrativa dels darrers deu anys –tant la que s’inscriu de ple en el gènere com la que hi flirteja– l’ha convertida en una de les millors escriptores de la seva generació i la seva aportació ha significat una obertura de possibilitats de cap a l’alta qualitat literària que sovint han valorat més els crítics i els companys d’ofici que no pas el gran públic. Però sense cap mena de dubtes podem afirmar que Camps i la seva investigació de l’ànima humana han significat una fita important en el gènere en català.
Recuperar-se de les ferides
El festival Cubelles Noir, que dijous passat va començar les activitats i que les acaba avui –tot i que el gruix s’ha concentrat entre divendres i dissabte– s’ha recuperat a la perfecció de les ferides col·laterals de l’edició de l’any passat a causa dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Aquella inauguració era prevista per al dia 17 i les activitats es varen fer com es va poder amb els autors i autores que sí que aconseguiren d’arribar a la vila. Enguany el festival s’ha consolidat en la seva quarta edició com una de les referències culturals ineludibles pels amants de la novel·la negra. Cal recordar que només Tiana Negra i El Vi fa sang són festivals exclusivament en català. També convé de destacar que enguany es recuperarà el festival Sang Cugat i que se n’estrenarà un de nou a Sabadell, amb la qual cosa el nombre de certàmens dedicats al gènere negre als Països Catalans arriba fins a quinze amb aquestes localitats implicades: Tiana, Barcelona, L’Espluga de Francolí, les Borges Blanques, Lloret, Lleida, Cubelles, Sant Cugat, Sabadell, Vilassar de Mar, Ontinyent, Alacant, València, Castelló i Palma, a més a més de jornades o activitats puntuals que es dediquen al gènere negre en diferents indrets del territori i que demostren la consolidació tant del gènere com del format festival, una moda copiada directament de França que ha arribat els darrers anys a casa nostra per consolidar-se.
Males decisions, d’Alrevés editorial, publicat a la col·lecció Crims.cat, s’ha imposat als llibres Instint de supervivència, de Ramona Solé, Seràs un dels nostres, d’Ariadna Herrero i La Draga, d’Esperança Camps, tots dos editats per la mateixa editorial, Llibres del Delicte.
S’esdevé la circumstància que Esperança Camps ha estat finalista tres anys consecutius amb La Cara B, L’illa sense temps i ara amb La draga. I malgrat que en cada una de les ocasions la crítica especialitzada ha considerat les seves obres com les millors novel·les negres escrites per dones el 2015, 2016 i 2017 respectivament, en cap de les tres no ha aconseguit el guardó de Cubelles. Llibres del delicte, l’editorial de Marc Moreno, també és la que més finalistes hi ha aconseguit aquests tres anys, però només ha rebut el guardó un cop, amb Margarida Aritzeta.
Debut en català
L’estrena en català de Susana Hernández no podia haver estat millor. El llibre fou publicat la tardor passada i va ser nominat a millor novel·la en català al festival Valencia Negra i ara ha aconseguit el guardó a Cubelles. La trama se situa a la comarca d’Osona i és protagonitzada per una família en la qual dos germans amaguen més secrets que no sembla, però on, i sobretot, serà el més feble, en aquest cas un menor, qui pagarà els plats trencats. La novel·la, a més, s’allunya dels paràmetres habituals de l’escriptura d’Hernández, qui fins ara havia obtingut un èxit important amb una sèrie dedicada sobretot a la inspectora Santana, caracteritzada per ser lesbiana. Però que ningú no es confongui, la novel·la no és homosexual en cap cas, sinó que solament alguns dels seus personatges ho són amb total normalitat. Unes trames molt àgils i ben trenades i una alta dosi de realisme i de preocupació social són uns dels trets estilístics que l’han consagrada en la nova generació de dones que conreen el noir. Tot això li va valdre el mateix guardó en la categoria de millor novel·la negra publicada el 2015 amb Cuentas pendientes.
També convé de destacar que aquesta obra és la primera que publica la col·lecció Crims.cat escrita per una dona originalment en català. Fins ara el catàleg era eminentment masculí i només hi destacava la presència de l’escriptora gal·la Dominique Manotti, una de les grans escriptores de novel·la negra franceses, pertanyents al corrent més polititzat, hereu dels autors sorgits a la darreria dels seixanta i el començament dels setanta.
Quant a la resta de finalistes, cal destacar que el 2017 la proposta de les autores ha estat prou variada. Ramona Solé ha indagat en les conseqüències de la crisi econòmica i Ariadna Herrero ha entrat de ple en el món de les sectes. Un esment a banda mereix el cas d’Esperança Camps. Tot i no haver assolit mai el premi de Cubelles (i val a dir que tampoc el de València Negra), l’obra narrativa dels darrers deu anys –tant la que s’inscriu de ple en el gènere com la que hi flirteja– l’ha convertida en una de les millors escriptores de la seva generació i la seva aportació ha significat una obertura de possibilitats de cap a l’alta qualitat literària que sovint han valorat més els crítics i els companys d’ofici que no pas el gran públic. Però sense cap mena de dubtes podem afirmar que Camps i la seva investigació de l’ànima humana han significat una fita important en el gènere en català.
Recuperar-se de les ferides
El festival Cubelles Noir, que dijous passat va començar les activitats i que les acaba avui –tot i que el gruix s’ha concentrat entre divendres i dissabte– s’ha recuperat a la perfecció de les ferides col·laterals de l’edició de l’any passat a causa dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Aquella inauguració era prevista per al dia 17 i les activitats es varen fer com es va poder amb els autors i autores que sí que aconseguiren d’arribar a la vila. Enguany el festival s’ha consolidat en la seva quarta edició com una de les referències culturals ineludibles pels amants de la novel·la negra. Cal recordar que només Tiana Negra i El Vi fa sang són festivals exclusivament en català. També convé de destacar que enguany es recuperarà el festival Sang Cugat i que se n’estrenarà un de nou a Sabadell, amb la qual cosa el nombre de certàmens dedicats al gènere negre als Països Catalans arriba fins a quinze amb aquestes localitats implicades: Tiana, Barcelona, L’Espluga de Francolí, les Borges Blanques, Lloret, Lleida, Cubelles, Sant Cugat, Sabadell, Vilassar de Mar, Ontinyent, Alacant, València, Castelló i Palma, a més a més de jornades o activitats puntuals que es dediquen al gènere negre en diferents indrets del territori i que demostren la consolidació tant del gènere com del format festival, una moda copiada directament de França que ha arribat els darrers anys a casa nostra per consolidar-se.
‘Hey Jude’, cinquanta anys de la cançó que tothom ha cantat
25.08.2018 22:00
Avui fa cinquanta anys de la
publicació als Estats Units de la cançó dels Beatles ‘Hey Jude’. Quatre
dies més tard, el disc que contenia la cançó, el primer del segell propi
del grup, va aparèixer al Regne Unit i de seguida a la resta d’Europa.
Immediatament, va escalar en les llistes d’èxits malgrat el fet,
absolutament inusual, que la cançó durava set minuts. ‘Hey Jude’ va ser
un èxit immediat, en bona part gràcies a la coda, el famós ‘Na-na-na na,
hey Jude’, que amb el pas dels anys ha esdevingut un himne no solament
musical i que la canten públics de tot el món en les ocasions més
variades. Si la cançó és arxiconeguda no ho és tant, però, la història
que té al darrer.
La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia, només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar endavant.
La cançó va signada per Paul McCartney i John Lennon, però la inspiració i l’estructura inicial pertanyen sols a McCartney i es va forjar en unes circumstàncies molt especials. Ara fa cinquanta anys Lennon va decidir de divorciar-se de la seva primera dona, Cynthia Powell, per anar-se’n amb Yoko Ono. Al juny McCartney va viatjar de Londres a Weybridge per ser al seu costat i al del seu fill Julian, amb qui McCartney tenia una gran relació. Pel camí va aparèixer la melodia, només que en comptes de dir ‘Hey Jude’ deia ‘Hey Jules’, en referència a Julian. McCartney explica que va compondre la melodia com una mena d’abraçada a la criatura, que aleshores tenia només cinc anys, per explicar-li que a la vida passen aquestes coses i que cal tirar endavant.
En tornant a Londres, McCartney va enregistrar a casa una primera
versió de la cançó, però va canviar-hi ‘Jules’ per ‘Jude’. En part per
preservar la privadesa dels seus amics i en part perquè sonava millor.
McCartney també passava un moment personal molt complicat i hi ha qui
opina que la versió definitiva de la cançó parla més d’ell, és com una
reflexió sobre els seus conflictes de parella.
Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la primera versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí l’orquestra, no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va agradar gens el poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que piquessin de mans i cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van haver de pagar el doble perquè s’hi avinguessin.
Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada, que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga. Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament. Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta atenció molt per adonar-se’n.
El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que va causar alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga que havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi en grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues cançons del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en van fer.
La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip creat per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació normal en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició sobtada del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va preocupar que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.
Fos com fos, el 31 de juliol els Beatles van enregistrar la primera versió de la cançó als estudis Trident. Més tard s’hi afegí l’orquestra, no pas sense dificultats perquè a McCartney no li va agradar gens el poc entusiasme dels músics. Quan els van demanar que piquessin de mans i cantessin en la coda alguns s’hi van negar i els van haver de pagar el doble perquè s’hi avinguessin.
Finalment la versió estèreo de ‘Hey Jude’ va ser mesclada i completada a Abbey Road el 2 d’agost, amb els famosos 7:11 de durada, que van fer enfilar per les parets el mític manager dels Beatles, George Martin. Segons ell, cap ràdio no voldria emetre una cançó tan llarga. Com feien de vegades, en la cançó s’hi va deixar un error expressament. Al minut 2:58 es pot sentir McCartney dient ‘Fucking hell!’, perquè es va equivocar en una nota. El volum és molt baix i cal parar-hi molta atenció molt per adonar-se’n.
El disc es va posar a la venda amb un error de promoció que va causar alarma. The Beatles havien tancat una setmana abans una botiga que havien obert a Baker Street, a Londres, i van decidir de pintar-hi en grans lletres les paraules ‘Hey Jude’ i ‘Revolution’, les dues cançons del disc. Però això va ser interpretat, erròniament, com un gest antisemita, pensant que Jude volia dir ‘jueu’. Hi va haver una gran polèmica i la botiga va ser atacada mentre el grup intentava explicar que ni tan sols havien pensat en la possible interpretació que alguns en van fer.
La controvèrsia va ser superada per l’aparició del videoclip creat per a promocionar la cançó. S’hi veu allò que seria una actuació normal en un programa de televisió, alterada al final per l’aparició sobtada del públic al voltant dels músics en la coda. El grup es va preocupar que la diversitat de Londres es reflectís en les imatges, per contrarestar l’etiqueta de racistes que la promoció els podria haver assignat. La conseqüència, però, va ser que milions de persones es van sentir reflectides en una escena que no s’havia vist mai per televisió i que va catapultar ‘Hey Jude’ per sempre.
dissabte, 25 d’agost del 2018
Ja és en marxa el festival Cubelles Noir
Novel·la negra
Ja és en marxa el festival Cubelles Noir
Gustau NerínBarcelona. Divendres, 24 d'agost de 2018
EL NACIONAL
El Festival Cubelles Noir de Novel·la Negra, que se celebra en aquesta localitat del Garraf, va obrir ahir la seva tercera edició. Aquest dijous al vespre, a Cubelles,
va haver-hi la inauguració oficial i un dels plats forts, la taula
rodona sobre "El món noir a casa nostra". També va haver-hi un acte amb
testimonis dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i un homenatge a Manuel de Pedrolo,
amb la projecció d'un documental sobre la seva obra. Aquest divendres
han continuat els actes amb protagonisme de l'autor de l'Aranyó, tot
aprofitant que és l'Any Pedrolo. El programa d'aquest festival
inclou una trentena d'activitats entre el dijous 23 i el diumenge 26
d'agost, i aprofita el moviment que impera en aquesta localitat de
platja durant l'estiu. Tots els actes són de lliure accés.
Els plats forts d'aquest divendres a la tarda són una taula rodona sobre futbol i literatura de lladres i serenos, una xerrada sobre la diferència entre la forma de matar dels homes i de les dones i un debat sobre l'origen de la novel·la negra a Catalunya. El dissabte, a més del tradicional "vermut negre", que se celebra cada migdia, acollirà el lliurament dels premis i la festa conseqüent; hi ha tres categories: millor novel·la negra escrita per una dona en català, millor novel·la negra escrita per una dona en català i millor personatge èpic de novel·la negra. També se celebrarà una taula rodona sobre el retorn del pulp i un debat sobre "La novel·la quinqui". El diumenge serà el dia més lúdic, on la taula rodona sobre la diferència entre els detectius reals i els ficticis es complementarà amb una "gimcana detectivesca" i amb microteatre.
Els plats forts d'aquest divendres a la tarda són una taula rodona sobre futbol i literatura de lladres i serenos, una xerrada sobre la diferència entre la forma de matar dels homes i de les dones i un debat sobre l'origen de la novel·la negra a Catalunya. El dissabte, a més del tradicional "vermut negre", que se celebra cada migdia, acollirà el lliurament dels premis i la festa conseqüent; hi ha tres categories: millor novel·la negra escrita per una dona en català, millor novel·la negra escrita per una dona en català i millor personatge èpic de novel·la negra. També se celebrarà una taula rodona sobre el retorn del pulp i un debat sobre "La novel·la quinqui". El diumenge serà el dia més lúdic, on la taula rodona sobre la diferència entre els detectius reals i els ficticis es complementarà amb una "gimcana detectivesca" i amb microteatre.
dijous, 16 d’agost del 2018
Aretha Franklin, la Reina del Soul, se n'ha anat per sempre
Música
Aretha Franklin, la Reina del Soul, se n'ha anat per sempre
El NacionalFoto: Ryan Arrowsmith
Barcelona. Dilluns, 13 d'agost de 2018
1 minut
Aretha Franklin (Memphis, 1942), la coneguda com La Reina del Soul, ha mort als 76 anys a la seva casa de Detroit. La cantant que havia popularitzat I say a little prayer for you feia dies que era en estat crític a causa d'un càncer de pàncrees que arrossegava des del 2010.
La seva família ha emès un comunitat explicant que "en un dels pitjors moments de les nostres vides, no trobem els mots apropiats per expressar la pena del nostre cor. Hem perdut la matriarca i el rock de la nostra família".
Amb 75 milions de discos de vinil venuts,Aretha Franklin és la dona que ostenta el rècord de vendes en aquesta categoria (també va obtenir 18 Grammys). Filla d'una cantant de gospel i d'un predicador baptista, Aretha va ser cantant del cor de l'església des dels 14 anys, i des de molt jove va ser contractada per una discogràfica per cantar gospel i soul. Ben aviat es va convertir en una veritable icona de la lluita per als drets dels negres i de l'alliberament de les dones. Havia cantat amb molts grans de la música, des de George Michael fins a Elton John, passant per Céline Dion, Steve Wonder...
Aretha Franklin és un autèntic mite als Estats Units. Fins i tot va actuar en la presa de possessió del president Obama, el 2009. Des de l'estiu de l'any passat, que Aretha Franklin no feia cap concert a causa del seu delicat estat de salut.
La seva família ha emès un comunitat explicant que "en un dels pitjors moments de les nostres vides, no trobem els mots apropiats per expressar la pena del nostre cor. Hem perdut la matriarca i el rock de la nostra família".
Amb 75 milions de discos de vinil venuts,Aretha Franklin és la dona que ostenta el rècord de vendes en aquesta categoria (també va obtenir 18 Grammys). Filla d'una cantant de gospel i d'un predicador baptista, Aretha va ser cantant del cor de l'església des dels 14 anys, i des de molt jove va ser contractada per una discogràfica per cantar gospel i soul. Ben aviat es va convertir en una veritable icona de la lluita per als drets dels negres i de l'alliberament de les dones. Havia cantat amb molts grans de la música, des de George Michael fins a Elton John, passant per Céline Dion, Steve Wonder...
Aretha Franklin és un autèntic mite als Estats Units. Fins i tot va actuar en la presa de possessió del president Obama, el 2009. Des de l'estiu de l'any passat, que Aretha Franklin no feia cap concert a causa del seu delicat estat de salut.
Música Negra
Veus negres amb accent català
dilluns, 13 d’agost del 2018
Aretha Franklin es troba en estat molt greu
13.08.2018 20:43
La llegendària cantant Aretha
Franklin es troba en aquests moments en estat molt greu i es tem per la
seva vida, segons informa el portal showbiz411.com. La reina del soul, de 76 anys, es va retirar l’any passat dels escenaris pels seus problemes de salut.
Convalescent a la seva casa de Detroit, Franklin està acompanyada pels seus familiars i amics més propers que han demanat als seguidors de l’artista que resin per la seva vida i respectin la privacitat de la cantant en aquests moments tan delicats per a ella i els seus.
Diagnosticada amb càncer el 2010, Aretha Franklin, que va complir 76 anys al març, va lluitar durant anys contra la malaltia i va seguir amb la seva carrera artística fins a finals de l’any passat. La seva última actuació va ser el 2 de novembre de 2017 per la Fundació contra la SIDA Elton John a Nova York.
Filla del predicador Clarence LeVaughn Franklin i de la cantant de gospel Barbara Franklin, Aretha Franklin va néixer el 25 de març de 1942 a Memphis (Tennessee) i va començar la seva carrera com a cantant al costat de les seves germanes, a l’església del seu pare a Detroit. El seu primer disc, The Gospel Soul of Aretha Franklin, el va gravar amb tan sols 14 anys i pocs anys després va començar a donar les seves primeres passes en la indústria discogràfica amb el segell Columbia Records.
Arrencava així una carrera meteòrica amb dècades i dècades d’èxits que la van portar a recollir diversos números u i guanyar un total de 18 premis Grammy, que la converteixen en la dona amb més guardons, només superada per Alison Krauss. El 3 de gener de 1987 va ser la primera dona inclosa dins del Rock and Roll Hall of Fame i el 2008 la revista Rolling Stone la va triar com la millor cantant de tots els temps.
Convalescent a la seva casa de Detroit, Franklin està acompanyada pels seus familiars i amics més propers que han demanat als seguidors de l’artista que resin per la seva vida i respectin la privacitat de la cantant en aquests moments tan delicats per a ella i els seus.
Diagnosticada amb càncer el 2010, Aretha Franklin, que va complir 76 anys al març, va lluitar durant anys contra la malaltia i va seguir amb la seva carrera artística fins a finals de l’any passat. La seva última actuació va ser el 2 de novembre de 2017 per la Fundació contra la SIDA Elton John a Nova York.
Filla del predicador Clarence LeVaughn Franklin i de la cantant de gospel Barbara Franklin, Aretha Franklin va néixer el 25 de març de 1942 a Memphis (Tennessee) i va començar la seva carrera com a cantant al costat de les seves germanes, a l’església del seu pare a Detroit. El seu primer disc, The Gospel Soul of Aretha Franklin, el va gravar amb tan sols 14 anys i pocs anys després va començar a donar les seves primeres passes en la indústria discogràfica amb el segell Columbia Records.
Arrencava així una carrera meteòrica amb dècades i dècades d’èxits que la van portar a recollir diversos números u i guanyar un total de 18 premis Grammy, que la converteixen en la dona amb més guardons, només superada per Alison Krauss. El 3 de gener de 1987 va ser la primera dona inclosa dins del Rock and Roll Hall of Fame i el 2008 la revista Rolling Stone la va triar com la millor cantant de tots els temps.
dissabte, 11 d’agost del 2018
Gloria Gaynor celebra quaranta anys d’èxit aquesta nit a la Ciutadella de Roses
04.08.2018 01:50
Gloria
Gaynor, la cantant nord-americana considerada la diva de la música
disco, celebra els quaranta anys de la cançó li va dur l’èxit, ‘I will
survive’. Amb la seva actuació, aquesta nit a La Ciutadella de Roses, el
festival Sons del món tancarà el teló fins a l’any vinent.
Publicada l’any 1978, la lletra de ‘I will survive’ era escrita des del punt de vista d’una dona. La cançó que narra l’apoderament femení arran de la ruptura amb un amant, explica la llibertat que s’experimenta i els beneficis de continuar endavant sola. A més, amb aquesta cançó, Gaynor va rebre un dels únics Grammys que s’han donat a la música disco.
Altres cançons que la van portar a l’èxit van ser ‘Never can say goodbye’, ‘I am what I am’, ‘Reach out I’ll be there’ i ‘Can’t take my eyes off you’.
Gaynor és una artista respectada per la lluita en campanyes benèfiques en favor de col·lectius en risc d’exclusió social. Avui, a punt de fer setanta anys, continua fent rondes arreu del món i aquest estiu aterrarà a Roses.
Les entrades estan pràcticament exhaurides, tot i que encara queden algunes localitats a la venda que es poden adquirir ací.
Publicada l’any 1978, la lletra de ‘I will survive’ era escrita des del punt de vista d’una dona. La cançó que narra l’apoderament femení arran de la ruptura amb un amant, explica la llibertat que s’experimenta i els beneficis de continuar endavant sola. A més, amb aquesta cançó, Gaynor va rebre un dels únics Grammys que s’han donat a la música disco.
Altres cançons que la van portar a l’èxit van ser ‘Never can say goodbye’, ‘I am what I am’, ‘Reach out I’ll be there’ i ‘Can’t take my eyes off you’.
Gaynor és una artista respectada per la lluita en campanyes benèfiques en favor de col·lectius en risc d’exclusió social. Avui, a punt de fer setanta anys, continua fent rondes arreu del món i aquest estiu aterrarà a Roses.
Les entrades estan pràcticament exhaurides, tot i que encara queden algunes localitats a la venda que es poden adquirir ací.
El guitarrista mexicà Carlos Santana actua aquesta nit a Peralada
11.08.2018 01:50
El guitarrista mexicà Carlos Santana arriba aquesta nit amb la seva banda al festival Castell de Peralada.
El concert serà a les deu del vespre a l’auditori Jardins del Castell i
l’intèrpret ha promès que serà una divina experiència digna de viure
almenys un cop a la vida.
Santana és un dels guitarristes més coneguts del món, fa més de quaranta anys que va innovar musicalment amb la fusió de músiques afro, llatines, blues i rock a San Francisco i des de llavors és un autèntic referent del rock-llatí. Els seus concerts es caracteritzen per desprendre vitalitat, llum, fe i optimisme.
Durant la seva carrera musical, Santana ha rebut una desena de premis Grammy, el premi Billboard’s Century de 1994 i el Billboard Latin Music de 2009. El 2013, va rebre el Premi Kennedy que atorga el govern dels Estats Units als cinc millors artistes escènics del país. La revista Rolling Stone també l’ha posicionat en el 15è lloc de la llista dels millors guitarristes de tots els temps.
El concert d’aquesta nit a Peralada s’inclou en la gira Divination Tour que ja ha fet parada a Alacant i ara es dirigeix cap a la vila occitana de Merciac. L’auditori Jardins del Castell té una capacitat per a 1700 localitats i gairebé ja s’han exhaurit, només queda un centenar d’entrades a la venda que es poden adquirir ací.
Santana és un dels guitarristes més coneguts del món, fa més de quaranta anys que va innovar musicalment amb la fusió de músiques afro, llatines, blues i rock a San Francisco i des de llavors és un autèntic referent del rock-llatí. Els seus concerts es caracteritzen per desprendre vitalitat, llum, fe i optimisme.
Durant la seva carrera musical, Santana ha rebut una desena de premis Grammy, el premi Billboard’s Century de 1994 i el Billboard Latin Music de 2009. El 2013, va rebre el Premi Kennedy que atorga el govern dels Estats Units als cinc millors artistes escènics del país. La revista Rolling Stone també l’ha posicionat en el 15è lloc de la llista dels millors guitarristes de tots els temps.
El concert d’aquesta nit a Peralada s’inclou en la gira Divination Tour que ja ha fet parada a Alacant i ara es dirigeix cap a la vila occitana de Merciac. L’auditori Jardins del Castell té una capacitat per a 1700 localitats i gairebé ja s’han exhaurit, només queda un centenar d’entrades a la venda que es poden adquirir ací.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)