FESTIVAL DE CANÇÓ D'AUTOR
Les Kol·lontai, bandera feminista a Barnasants
El grup de cantautores, integrat per Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal, obre la 22a edició de la mostra al teatre Joventut de l'Hospitalet
Dijous, 26 de gener del 2017 - 23:38 CET
EL PERIODICO
L’eix central de la 22a edició de Barnasants, la causa feminista, s’expressa des del mateix concert d’inauguració, avui al teatre Joventut de l’Hospitalet. Un recital que, al seu torn, representa l’estrena d’un col·lectiu de cantautores, Les Kol·lontai, integrat per quatre veus
–Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal– sota l’enunciat de Cançons violetes.
Serà un concert «feminista des de la feminitat, amb un repertori de component reivindicatiu», explica Sílvia Comes, que ha elaborat la lletra d’una de les seves noves composicions, Decidim, amb la poeta Sílvia Bel Fransi, i ha escrit músiques per a dos textos més de Maria-Mercè Marçal i Felícia Fuster. «Cançons amb una alegria interior miraculosa», assegura.
MATERIAL POÈTIC / Les seves companyes de grup també han treballat amb material poètic d’autores com Montserrat Roig, Montserrat Abelló, Zoraida Burgos, Rosa Fabregat i Marina Garcés, a més a més de textos propis.
El nom del grup, Les Kol·lontai, rendeix homenatge a la política russa Alexandra Kolontái, pionera a ocupar un càrrec ministerial en un govern, el soviètic. Inspirat per aquesta figura històrica, el col·lectiu ha volgut destacar «la mirada femenina» envers matèries tan diverses com «la cultura, l’amor o els maltractaments». Sílvia Comes es declara «partidària de reconèixer la diferència entre homes i dones com a font de riquesa», si bé veu aquest recital com una alerta sobre «la vulneració de drets i les actituds de desigualtat».
Les quatre cantautores van unir forces després de participar, l’any passat, en el concert del 25è aniversari de la llibreria Pròleg, dins de Barnasants. El director del festival, Pere Camps, els va proposar llavors construir un repertori amb aquesta temàtica. Però compondre en parella o grup no ha resultat practicable. «A mi em costa molt: fer cançons és una cosa íntima», estima Comes. La logística tampoc hi ajudava: ella viu a Barcelona; Castellà, a Tortosa; Gené, a Juneda (les Garrigues), i Nadal, a Granollers. Però s’uniran en escena. «La majoria de les cançons les interpretarem juntes. Hem creat un so folk amb quatre veus i guitarres, una mica de percussió i un teclat en alguna cançó», explica la més veterana del grup, que a finals dels 90 va constituir un popular duo amb Lídia Pujol, i que, després d’haver provat «moltes coses» al llarg dels anys, es confessa «poc preocupada per l’estil»
DISC EN DIRECTE / Les Cançons violetes sonaran en els altres dos concerts inaugurals d’aquest descentralitzat Barnasants –diumenge a Altafulla i dilluns a Vic–, així com al Born de Cançons (el 3 de febrer), entre altres cites. Esperen gravar un disc en directe al festival, mentre Comes en paral·lel en planeja un en solitari amb textos de Vinyoli i Espriu i es disposa a reactivar els seus recitals al voltant de Gloria Fuertes, a qui va dedicar el seu últim treball, fa tres anys. En aquest 2017 es commemora el centenari del seu naixement i veu oportú reivindicar-la perquè «discursos com el seu són necessaris per la seva senzillesa».
EL PERIODICO
L’eix central de la 22a edició de Barnasants, la causa feminista, s’expressa des del mateix concert d’inauguració, avui al teatre Joventut de l’Hospitalet. Un recital que, al seu torn, representa l’estrena d’un col·lectiu de cantautores, Les Kol·lontai, integrat per quatre veus
–Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal– sota l’enunciat de Cançons violetes.
Serà un concert «feminista des de la feminitat, amb un repertori de component reivindicatiu», explica Sílvia Comes, que ha elaborat la lletra d’una de les seves noves composicions, Decidim, amb la poeta Sílvia Bel Fransi, i ha escrit músiques per a dos textos més de Maria-Mercè Marçal i Felícia Fuster. «Cançons amb una alegria interior miraculosa», assegura.
MATERIAL POÈTIC / Les seves companyes de grup també han treballat amb material poètic d’autores com Montserrat Roig, Montserrat Abelló, Zoraida Burgos, Rosa Fabregat i Marina Garcés, a més a més de textos propis.
El nom del grup, Les Kol·lontai, rendeix homenatge a la política russa Alexandra Kolontái, pionera a ocupar un càrrec ministerial en un govern, el soviètic. Inspirat per aquesta figura històrica, el col·lectiu ha volgut destacar «la mirada femenina» envers matèries tan diverses com «la cultura, l’amor o els maltractaments». Sílvia Comes es declara «partidària de reconèixer la diferència entre homes i dones com a font de riquesa», si bé veu aquest recital com una alerta sobre «la vulneració de drets i les actituds de desigualtat».
Les quatre cantautores van unir forces després de participar, l’any passat, en el concert del 25è aniversari de la llibreria Pròleg, dins de Barnasants. El director del festival, Pere Camps, els va proposar llavors construir un repertori amb aquesta temàtica. Però compondre en parella o grup no ha resultat practicable. «A mi em costa molt: fer cançons és una cosa íntima», estima Comes. La logística tampoc hi ajudava: ella viu a Barcelona; Castellà, a Tortosa; Gené, a Juneda (les Garrigues), i Nadal, a Granollers. Però s’uniran en escena. «La majoria de les cançons les interpretarem juntes. Hem creat un so folk amb quatre veus i guitarres, una mica de percussió i un teclat en alguna cançó», explica la més veterana del grup, que a finals dels 90 va constituir un popular duo amb Lídia Pujol, i que, després d’haver provat «moltes coses» al llarg dels anys, es confessa «poc preocupada per l’estil»
DISC EN DIRECTE / Les Cançons violetes sonaran en els altres dos concerts inaugurals d’aquest descentralitzat Barnasants –diumenge a Altafulla i dilluns a Vic–, així com al Born de Cançons (el 3 de febrer), entre altres cites. Esperen gravar un disc en directe al festival, mentre Comes en paral·lel en planeja un en solitari amb textos de Vinyoli i Espriu i es disposa a reactivar els seus recitals al voltant de Gloria Fuertes, a qui va dedicar el seu últim treball, fa tres anys. En aquest 2017 es commemora el centenari del seu naixement i veu oportú reivindicar-la perquè «discursos com el seu són necessaris per la seva senzillesa».
