mitjans de comunicació: anàlisi
La ràdio local, un referent mediàtic sovint oblidat
Ràdio Arenys és l'emissora local degana de Catalunya amb 36 anys d'història
Les primeres van néixer quan només Ràdio4 emetia en català al 100%
Actualment 170 emissores emeten amb regularitat malgrat que la xifra total supera amb escreix les dues-centes
Daniel Condeminas-Nd | 30/12/2015 a les 19:30h
Les ràdios locals també surten al carrer | Adrià Costa
Ara fa poc més de 36 anys iniciava les seves emissions la primera ràdio municipal a Catalunya, Ràdio Arenys,
a la que en pocs anys se li van sumar moltes altres arreu del
territori, nascudes de la voluntat ciutadana, i també política, de dotar
ràpidament el país de les eines d’expressió i comunicació que havien
estat segrestades durant la llarga nit del franquisme. Només cal
recordar que als anys 30 del segle passat havien sorgit emissores de
ràdio a ciutats com Sabadell, Terrassa, Badalona, Girona o Vilanova i la
Geltrú.
Els principis fundacionals de les ràdios municipals afirmaven que la missió era la de “promoure la comunicació a tots els nivells, informar, contribuir a l’espai comunitari, estimular la vida sociocultural i ser una eina d’expressió creativa. Inserida en la realitat en la qual neix i, per tant, catalana i catalanitzadora”.
Certament des d’aquell ja llunyà 1980, en el que se celebrà a Rubí la primera trobada d’emissores municipals, ha canviat molt el país i el seu ecosistema mediàtic. I no només perquè parlem d’una època on encara havien de néixer els mitjans públics nacionals i on l’única gran emissora que emetia 100% en català era Ràdio4, sinó també a nivell local i comarcal. La resta de mitjans de proximitat s’han multiplicat, tant en paper com en oferta audiovisual, i la mateixa eclosió de mitjans digitals pel territori ha acabat de transformar-ho tot.
Però si ningú discuteix que les grans emissores de ràdio tenen paper molt destacat en el consum mediàtic present i futur, amb uns resultats històrics per a les que emeten en català, no s’hauria d’oblidar les emissores locals que, segons dades del tristament ja desaparegut Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, sumaven més de 100.000 oients.
Una contribució a l’ecosistema comunicatiu del país, que va molt més enllà de la seva identificació com a escoles de formació de nous professionals dels media. En canvi, el seu reconeixement només apareix puntualment, quan s’atorga a alguna d’aquestes emissores el Premi Nacional a Mitjans de Proximitat, o amb els Premis Ràdio Associació en la categoria de millor programa de ràdio local.
Moltes i molt diverses
Segons les darreres dades, Catalunya disposa d’unes 170 emissores locals que emeten de forma regular, tot i que la xifra total de ràdios supera amb escreix les dues-centes i les freqüències de ràdio atorgades a municipis arriba a 272. Per tant, una part molt significativa dels municipis catalans compta amb emissora radiofònica pròpia i, en concret, prop del 80% dels ajuntaments de més de 20.000 habitants en disposen d’una. Això sí, amb diferències notables entre comarques; amb el Maresme com la que té una més alta concentració d’emissores, o l’Alt i Baix Empordà i les Terres de l’Ebre com a comarques on aquestes emissores tenen una major penetració.
La crisi ha castigat totes les institucions del país, i de manera molt evident els ajuntaments, i entre el 2010 i el 2013 diverses ràdios municipals van posar fi a la seva existència –11 el primer any-- i altres es van reduir i difondre els seus continguts només via IP, com les de Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat. I com en la resta d’agents del món de la comunicació, la reducció de les ja petites plantilles va ser denominador comú per a moltes.
Posteriorment la normativa antimunicipalista impulsada pel govern espanyol amb la LRSAL (Llei de racionalització de l’administració local) ha significat la desaparició de molts organismes, patronats i societats municipals que gestionaven aquests mitjans, per passar-los a dependència directa dels ajuntaments. Un fet que ha significat un pas enrere en el procés de garantir la necessària independència informativa i funcional d’aquestes emissores respecte el govern local de torn.
D’aquestes emissores, una cinquantena tenen capacitat de produir continguts informatius diaris, amb quasi 300 persones implicades, la majoria de les quals contractades. La resta, integren els més de 1.500 col·laboradors que fan possible la producció i emissió de les seves programacions diàries o setmanals. De fet, segons un estudi realitzat fa dos anys, es calculava que un 22% de les ràdios locals no comptaven amb cap professional en plantilla, sinó que depenien íntegrament de la tasca dels seus col·laboradors.
Ràdio Puig-reig: fer del Berguedà “capital” de la comunicació nacional per uns dies
D’emissores municipals n’hi ha de moltes dimensions, sobretot a les grans ciutats o capitals de comarca. La dimensió de la plantilla i/o el ser la ràdio d’una població administrativa o demogràficament important no són pas els únics factors de la seva rellevància. I és fora de les emissores de pressupost més o menys important, on trobem un cas especialment meritori per més enllà de la seva programació radiofònica: Ràdio Puig-reig. Nascuda ara fa 34 anys a partir de l’empenta de tres veïns de la població, aquesta emissora municipal que emet els caps de setmana, compta amb una xarxa de corresponsals en altres municipis que li permet seguir l’actualitat no només local sinó també del conjunt del Berguedà.
El fet més distintiu no és pas aquest, prou important i meritori per a un mitjà que se sustenta en el voluntariat dels qui hi treballen, sinó en haver situat aquesta petita població al calendari dels punts de trobada del món de la comunicació catalana. Enguany s’ha celebrat la 25ena edició del “Fòrum 10 Comunicació” a Puig-reig, per on hi ha participat gran part dels protagonistes del món mediàtic català de les darreres dècades, especialment, però no només, de la ràdio i la televisió.
Unes jornades de debat i reflexió sobre el present i futur mediàtic del país, i que en l’edició d’aquest passat mes de novembre van comptar amb noms com Mònica Terribas, Salvador Alsius, Gonçal Mazcuñan i Vicenç Villatoro; alguns dels quals ja havien participat en anys anteriors. Un Fòrum que, amb un pressupost d’una modèstia extrema, s’ha consolidat i ha garantit la seva continuïtat gràcies a l’esforç i perseverança del director de l’emissora, Josep Genescà, qui va rebre el 2008 el Premi Nacional de comunicació de proximitat.
Sant3ràdio: simbiosi ciutadana amb el barri
Més enllà de les ràdios municipals, tenim altres emissores que formen part d’aquest ecosistema de mitjans de proximitat. Un cas ben il·lustratiu el tenim a Barcelona, concretament als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta amb l’emissora Sants3ràdio, nascuda el 1997. Amb més d’un centenar de col·laboradors, entre locutors, productors i tècnics de so, i amb unes modernes instal·lacions que compten amb 3 estudis, aquesta emissora dirigida per Oleguer Forcades emet tots els dies i a tota hora.
Tants col·laboradors fan possible 15 hores de programació diària dedicada al batec d’aquest districte barceloní, tant a nivell associatiu, econòmic o cultural, com una mena d’àgora a les ones. Una emissora amb una presència directa, física, als esdeveniments ciutadans al carrer i als espais públics d’aquests barris gràcies a una unitat mòbil pròpia --un equipament tècnic que semblaria reservat a emissores de majors dimensions-- i que veu reforçada la seva oferta mediàtica amb un digital informatiu, el el3.cat.
Sants3ràdio és un bon exemple de com els mitjans de comunicació de proximitat poden acabar formant part del “paisatge” ciutadà del seu entorn, esdevenint eines de cohesió social, de la mateixa manera que altres mitjans, a Catalunya i a la resta del món, ho fan en clau nacional. Com en altres casos, la seva història també conté capítols d’amenaces de tancament administratives, que la pressió ciutadana i el consens posterior entre administracions van resoldre favorablement. Dels expedients del passat arribem als reconeixements institucionals, com el recent Premi Civisme 2015 de la Generalitat en la modalitat de producció radiofònica.
Un sector comunicatiu que treballa coordinadament
Al llarg dels anys, s’ha anat articulant eines de col·laboració i sinergia entre les emissores locals. El 1981 naixia l’associació EMUC (Emissores Municipals de Catalunya) que arrencava amb 27 estacions i gràcies a un Decret-llei de la Generalitat que donava un primer aixopluc legal a aquests mitjans. Passant per sobre la dualitat d’entitats supramunicipals que el vell i superat conflicte entre CiU i PSC, que va dividir també el món de la comunicació local durant molts anys, arribem a l’actual situació. La majoria de les emissores locals estan integrades en dues organitzacions plenament complementàries: La Federació de Mitjans Locals de Catalunya i la Xarxa de Comunicació Local, que té al darrera les quatres Diputacions.
Mentre la primera fa una important tasca de representació i defensa permanent del sector davant administracions i altres organismes, la Xarxa de Comunicació Local posa a disposició de les seves entitats adherides –aquí cal incloure les TV locals- suport tècnic i continguts, gran part dels quals són generats per les mateixes emissores, i que es posen a l’abast de la resta gràcies a una potent eina en xarxa (sindicada.cat) i alhora promou la coproducció de programes, que són emesos per les emissores participants i per la resta que els incorporen a la seva graella.
Per posar només una dada: l’any passat es van poder compartir més de 12.000 notícies generades per les distintes emissores locals vinculades a la Xarxa. A més, aquesta entitat facilita la connexió d’aquests mitjans amb els de la CCMA; unes sinergies entre els mitjans locals i els nacionals que podem constatar cada setmana en continguts informatius com les competicions esportives de les categories inferiors o les diades castelleres.
A nivell territorial, existeixen fórmules col·laboratives d'èxit entre emissores pel que fa a compartir continguts, com les existents de fa anys les Terres de l’Ebre, amb l’associació EMUTE que agrupa a sis emissores; el consorci EMUN del Segrià, amb altres sis ràdios vinculades, o la més recent Ona Bages, a les comarques del Bages i el Moianès.
Les ràdios locals, com la resta de mitjans de proximitat, han hagut també de fer front, amb pressupostos a voltes irrisoris, a tres grans reptes comuns de l’ecosistema mediàtic: la convergència digital, la comunicació multicanal aprofitant la xarxa, i la redacció integrada en cas que en aquell municipi haguessin altres mitjans municipals, escrits i/o televisius.
En aquesta evolució tecnològica i d’incorporació als nous hàbits comunicatius, les ràdios locals han estat molt àgils en la incorporació de Twitter i Facebook com a eines per a la participació de l’audiència, ajudant a la seva fidelització. Fent un joc de paraules, les xarxes socials han fet encara més pròxims els mitjans de comunicació de proximitat. Una estreta relació entre ràdios i audiència que hauria de garantir un llarg futur per davant al servei públic que construeixen cada dia aquestes emissores.
Un programa de Ràdio Vic. Foto: Adrià Costa
